Nens, ciutadans de primera i amb dret a la informació

Passàvem molta estona per escriure quatre ratlles. Les revisàvem, les reescrivíem, les deixàvem llegir al company de taula. Pensàvem quines eren les millors imatges per acompanyar el text i ajudar la compressió. Frases senzilles. Llenguatge entenedor. Gràfics. Dibuixos. Definir tots aquells conceptes difícils, traduir el llenguatge complex dels adults. Res s’havia de donar per sabut.

Amb aquests paràmetres, el 2001 un petit equip de persones vam donar el tret de sortida a la història de l’Infok. Treballàvem amb una idea essencial: els nens i nenes tenen dret a rebre informació sobre el que passa al seu voltant. Tenen dret a entendre i a ser escoltats.

Per començar a treballar vam visitar alguns informatius infantils europeus. 16 anys enrera, la majoria en feia més de 20 que s’emetien. Llarga experiència, doncs. Jo vaig poder visitar el Jeugdjournaal dels Països Baixos. La seva redacció era enorme. Els seus esforços per tractar els menors com a ciutadans de primera, també. «No infantilitzeu el llenguatge. No sigueu paternalistes.

Càmera a la seva alçada

Feu-los preguntes de fons. Us sorprendran. Baixeu sempre la càmera a la seva alçada», em van recomanar. M’explicaven que, allà, els ministres contestaven preguntes per al seu informatiu, adaptant el llenguatge als nens.

Molts dels que ara s’han animat a criticar l’Infok i que l’han convertit en el centre d’una polèmica polititzada i del tot injustificada, sembla que no n’han vist gaires, de programes. En tot aquest conflicte, l’Infok no ha utilitzat imatges d’agressions, no ha fet parlar als nens de política, ha definit concepte com delicte de rebel·lió, presó preventiva, constitució, estatut, extradició, i presos polítics.

I el més important, ha donat sempre les dues visions de la jugada, sense que s’hagi escrit una línia com conclusió o posicionament.

Com a exemple, el programa emès del 6 de novembre: «Un pres polític és una persona que és a la presó per les seves idees polítiques, per pensar i actuar diferent que les persones que governen un país. En el cas de les persones de què us parlem (consellers, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart) hi ha qui creu que les han empresonat per ser independentistes. O sigui que són presos polítics i que no és just que siguin a la presó. Però també hi ha molta gent que creu que no, que a Espanya no hi ha presos polítics i que han de ser a la presó perquè han comès una sèrie de delictes. (...) La justícia espanyola els acusa de saltar-se la constitució, el llibre on es recullen les lleis espanyoles, per aconseguir la independència de Catalunya.» Quin adoctrinament hi ha aquí?

Segons una recent tesi doctoral, l’Infok és l’informatiu infantil que menys temes polítics tracta.

Altres mitjans europeus de referència han explicat molt més sobre el procés català: el TimeKids, «Le P’Tit Libé», la versió infantil de «Libération», BrKinder alemany, ABC australià o Newsround de la BBC, entre d’altres.

Magnífic recurs per als mestres

Demà, 28 de novembre, l’Infok rebrà el premi Marta Mata 2017, de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. L’entitat valora el rigor i la imparcialitat de la seva fenia, que afavoreixi la reflexió crítica i el debat a l’interior de les famílies, que aporti un material audiovisual que representa un recurs magnífic per mestres i professorat, i que doni sempre la veu al punt de vista dels infants.

No és el primer ni l’últim que rebran. Estic segura, però, que el millor premi per ells és la fidelitat dels seus espectadors, el respecte que s’han guanyat i totes les mostres de suport que han rebut. A més de la satisfacció diària d’estar contribuint, des de la televisió pública del país, a fer créixer ciutadans informats, crítics i lliures. Felicitats companys!