Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

'Nihil novum sub sole'

'És que un germà ha de posar un plet contra un altre germà?', recriminà sant Pau als cristians

Josep Maria Sabaté i Bosch

Whatsapp

Rellegir la Sagrada Bíblia té els seus avantatges per als qui cerquem en el llibre dels llibres el Camí, la Veritat i la Vida. És ben cert que la història dels primers cinc llibres de l’Antic Testament –el Pentateuc– són gairebé històrics i ja sabem, per experiència, que la Història és força complicada, però sempre cal pensar que deurien estar inspirats per Déu –fe i esperança que no ens manquin!–, com tots els altres llibres profètics que no fan sinó preparar el camí per a la vinguda del Messies.

Del que no hi ha cap dubte és del paper que hauria jugat l’Esperit Sant en els relats dels fets dels apòstols i en les seves diferents epístoles, cadascuna d’elles veritable exemple que en el si de l’Església quasi no hi ha res que no reflecteixi el títol d’aquest senzill article del vostre humil cronista de la nostra Setmana Santa: No hi ha res de nou sota la capa del sol.

Sant Pau, a la ‘Primera carta als Corintis’, ja es feia ressò d’uns problemes que afectaven una de les comunitats que havien rebut la bona nova de l’evangelització, però que no acabaven de pair-la com Déu mana, cosa més que natural perquè entre aquella gent es complia amb escreix allò de la crida dels més febles: «Germans, fixeu-vos qui sou els que heu rebut la crida: no hi ha gaires savis a la manera d’aquest món, ni gaires d’influents o de bona família. Ben al contrari, Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui són febles als ulls del món. Déu ha escollit gent que no compta, els qui el món menysprea; ha escollit els qui no són res per anul·lar els qui són alguna cosa. Així ningú no es pot gloriar davant Déu. És gràcies a ell que vosaltres esteu units a Jesucrist, ja que Déu ha fet d’ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santificació i la nostra redempció, perquè, tal com diu l’Escriptura, ‘si algú es gloria, que es gloriï en el Senyor’».

Sant Pau havia arribat a Corint al voltant de l’any 51 de la nostra era, després de la primera estada a Roma i en la seva segona missió apostòlica. Corint era una antiga i molt important ciutat grega, ocupada pels romans i que de bell nou tornava a ser florent culturalment i comercial, però on també lluïa per la corrupció dels costums pagans i per l’oposició de la població jueva resident, d’aquí que els primers que abraçaren la nova fe i formaren la primera església o el nucli de la nova comunitat cristiana, no foren ni els rics mercaders, ni els filòsofs i intel·lectuals, tampoc ho feren els jueus recelosos, sinó que Déu escollí com a primícies de la fe a Grècia gentils i pobres en franca majoria.

Entre tot un munt de problemes de tota mena que es plantejaven aquests corintis de bona fe –bàsicament els abusos i els dubtes que motivaven les consultes–, m’ha colpit en especial el de les denúncies judicials entre els cristians.

Sant Pau feia arribar, en la mateixa primera epístola ressenyada més amunt, la seva resposta i consideració als abusos fets amb afrontaments entre ells i ho feia en aquests termes: «Com és possible que entre vosaltres hi hagi algú que, quan té un plet contra un altre, gosi recórrer a un tribunal pagà i no als membres del poble sant? ¿No sabeu que el poble sant judicarà el món? I si vosaltres heu de judicar el món, ¿ara sou incapaços de resoldre causes sense importància? ¿No sabeu que judicarem fins i tot els àngels? Doncs molt més hem de resoldre els litigis de cada dia! En causes d’aquesta mena, fins podeu recórrer a les persones menys considerades de la comunitat. Ho dic perquè en sentiu vergonya! ¿No hi ha entre vosaltres ningú prou assenyat per a fer de jutge entre els seus germans? ¿És que un germà ha de posar un plet contra un altre germà, i ho ha de fer davant un tribunal de gent que no creu? Ja caieu ben avall quan empreneu accions legals els uns contra els altres! Per què no preferiu que us perjudiquin? Per què, abans d’això, no us deixeu desposseir? Però no: sou vosaltres els qui perjudiqueu i desposseïu, i ho feu a germans vostres!».

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También