No es Artur Mas

Realment algú es creu que hi ha una gran tensió social a Catalunya pel procés sobiranista?

19 mayo 2017 21:50 | Actualizado a 22 mayo 2017 12:59
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El senyor Mas vol dividir Catalunya; aquesta és una tesi del nacionalisme espanyol. Falsa, perquè si a Catalunya hi ha gent independentista i gent unionista, també és cert que a Espanya hi ha gent del Partit Popular i gent del PSOE des del primer dia en que es van legalitzar els partits polítics i ningú parla que els uns o els altres han dividit Espanya en dos bàndols.

Bé, en l’afirmació anterior hi ha un error: no fou el Partit Popular qui dividia als inicis de l’actual democràcia: era Alianza Popular, el mateix partit, amb un altre nom, creat per «los siete magníficos» que eren ni més ni menys que exministres de Franco: Manuel Fraga, Cruz Martínez Esteruelas, Federico Silva Muñoz, Laureano López Rodó, Enrique Thomas de Carranza, Gonzalo Fernández de la Mora y Licinio de la Fuente. Tots ells havien estat no només «addictes al Règim», sinó ferms defensors de la Falange. Donaven el vistiplau de les sentències de mort en el Consell de Ministres. Cal no oblidar.

Tornem a la divisió de Catalunya. Realment algú creu que les nostres famílies hi ha gent que no es parla perquè uns són independentistes i altres unionistes? Realment algú es creu que hi ha una gran tensió social a Catalunya?

A Catalunya –diuen les enquestes– més o menys la meitat de ciutadans volen la independència, cosa que caldrà confirmar en les pròximes eleccions. Però hi ha gent que s’obstina a dir que això de la independència és un invent d’Artur Mas que està arrossegant algunes persones. Fals. Artur Mas ha respost una reclamació social d’una gran part de la població a través de manifestacions multitudinàries.

Repassem aquestes manifestacions. La primera de les més recents fou contra la sentència del Tribunal Constitucional retallant l’Estatut. La resposta d’Artur Mas no fou reclamar independència, sinó negociar un concert econòmic com el del País Basc.

La resposta fou un no rotund, sense negociacions, de qui va dient que les coses s’arreglen dialogant. Noves manifestacions i Artur Mas diu que vol preguntar al país què opina d’un procés d’independència. La resposta del Govern central fou prohibir qualsevol consulta, sense acceptar cap diàleg.

Finalment, Mas convoca –tal com havia anunciat– unes eleccions que han de permetre mesurar l’abast de qui està a favor o en contra del procés d’independència. En aquest punt ens trobem avui.

Si els independentistes guanyen aquestes eleccions, Mas diu que seguirà el procés. Si perd, quedarem com estem i ell ja no serà president. Una altra cosa és calcular –si es perd– la resposta del Govern central castigant Catalunya per haver intentat iniciar aquest procés.

Per tant, no és Mas que actua sol, és Artur Mas que reacciona a les demandes dels electors. Des del primer dia. Artur Mas no està sol. La mida exacta de la seva companyia la tindrem el pròxim dia 27, a partir del qual –teòricament– uns hauran de callar, siguin nacionalistes o no. Mentrestant, la campanya electoral serà calenta i carregada de falsedats, que els indecisos hauran de saber contrastar. No ho tindran fàcil.

Per acabar d’arreglar-lo, el ministre espanyol de Defensa diu que si es compleix la llei, l’exèrcit no intervindrà. Em pregunto quantes vegades que s’ha incomplert la llei a Espanya en els darrers anys ha intervingut l’exèrcit. La darrera que recordo va ser el 23 de febrer de 1981, i no cal entrar en detalls.

Per acabar, una reflexió: el president Rajoy va visitar dimarts passat la fàbrica de Seat a Martorell (per cert, a la visita no hi era Artur Mas, per què?) on el president del grup li va anunciar que VW invertirà 3.300 milions d’euros en aquesta fàbrica.

Aquest anunci desmenteix a qui assegura que les grans multinacionals marxaran de Catalunya si es produeix una secessió. Pobre Rajoy!, ve a Catalunya a un acte clarament electoralista i l’empresa més important que hi ha a Catalunya, multinacional, li diu que confia en el país i que posa sobre la taula una quantitat milionària com a prova.

Comentarios
Multimedia Diari