No és qüestió de quan, sinó de com

Votarem. Després de massa dies de desgavell institucional i de tanta sospita partidista, el President Mas ha anunciat allò que tants catalans esperaven. El proper 27 de setembre les urnes tornaran a sortir al carrer, però a diferència del 9N, ningú podrà parlar de botifarrèndum. Aquesta vegada va de debò.

Necessitava el procés una empenta d’aquesta mida, una vegada el desànim i el derrotisme començaven a instal·lar-se a les files independentistes. Més enllà de l’encert de la data i el format dels comicis, amb més avantatges que inconvenients, la fortalesa d’aquesta nova etapa rau en el retorn als orígens del 9-N més embrionari: l’acord solemne entre els dos líders del país. L’entesa d’Artur Mas i Oriol Junqueras fa renéixer el foc d’una societat que s’apagava de mica en mica com una antiga flama dansaire consumida per la manca d’oxigen.

A partir d’ara la política catalana podrà tornar a mirar als ulls dels seus ciutadans, després d’un mes de retrets i recriminacions públiques que no havien fet res més que validar la política immobilista i de desgast que ha proposat l’Estat espanyol fins avui. Caldrà veure quin seran els propers moviments del govern central, una vegada el procés es referma institucionalment i camina per les vies de la legalitat.

Ara bé, que el desvari d’aquestes últimes setmanes no quedi en l’oblit. Les eleccions del proper 27-S han de servir per exercir el dret popular per sobre d’uns interessos del poder que han estat a punt d’abocar el cabàs de la il·lusió i l’esperança. Si la societat civil catalana va engegar aquest procés fa prop de cinc anys i els resultats encara no han arribat, no hi ha motius per pensar que la ciutadania no respondrà; precisament quan les reivindicacions civils per la unitat institucional, el veritable múscul del procés a ulls del món, torna a ser una realitat. Això no implica donar un xec en blanc als nostres polítics, sinó reprendre la iniciativa d’un camí que, ara sí, s’acosta al tram final.