No hi creuen

Parlo amb un alcalde dels que empenyen perquè es faci BCN World i li pregunto si el procés sobiranista no desincentiva les multinacionals que volen invertir a la Costa Daurada. «No –diu amb rotunditat–, perquè això de la independència de Catalunya no s’ho creu ningú». «No ens ho creiem ni els catalans», afegeix. Potser té raó. De fet rumio que la presentació de l’avantprojecte de Constitució de la República catalana ha passat inadvertida. Almenys, quan es va presentar l’avantprojecte de la Constitució de la República espanyola, Josep Maria de Sagarra hi va dedicar uns versos satírics. Per exemple, el Títol I deia: «Hi haurà, salvant els principis / d’esquerres, centres i dretes, / províncies i municipis / i cases de senyoretes». El Títol VI s’inspirà en un insigne tarragoní: «Aquells que la sort enfili / formaran part de les Corts, / encara que siguin sords / com en Rovira i Virgili». El pitjor que li pot passar a una Constitució és la indiferència.