No n’hi ha prou que la realitat superi la ficció

El cas de Julen, el nen que va caure en un pou de la localitat malaguenya de Totalán, no podia acabar pitjor. Els equips de salvament van poder localitzar el cos del menor després de gairebé dues setmanes de treballs contra rellotge en condicions extremes. Els experts consideren que ha estat l’operació de salvament més complexa que mai s’ha fet a Espanya. Un cop conegut el dramàtic desenllaç, han començat a sorgir moltes incògnites. Com pot ser que un nen de dos anys que anava amb son pare fos engolit per un forat de 21 centímetres de diàmetre i gairebé 100 metres de profunditat? Com és possible que el forat que es va fer per buscar aigua no estigués segellat ni protegit de cap manera? Com pot ser que es puguin fer aquests pous de manera il·legal? Com s’entén que hi hagués un tap de terra compacta a 70 metres de profunditat per sobre d’on s’ha trobat el cos del nen? Per què ha estat tan difícil dur a terme el rescat en què han participat 300 especialistes amb maquinària pesant procedent de tot Espanya? Seria difícil imaginar un guió de cinema més dramàtic. La realitat sempre supera la ficció, però, fins i tot davant d’uns fets que ha tingut tot el país amb el cor encongit, encara surten veus que busquen afegir més intrigues al drama. El desolador cas de Julen no els sembla prou recargolat.