No s’admeten felicitacions

No voldria semblar descortès, però em resulta impossible contestar les felicitacions de Nadal que rebo a través del WhatsApp, Telegram, SMS, Facebook, correu electrònic i altres xarxes socials. La bogeria de bons auguris raja sobretot dels grups de WhatsApp. Et cau de tot. En alguns casos reps vídeos que són veritables curtmetratges cinematogràfics. Ho sento, no tinc temps de mirar-ho i contestar com mana la bona educació. El costum de felicitar el Nadal amb un document imprès (la nadala) ve de la primera meitat del segle XIX. Els carters, els serenos, els repartidors de diaris i els fanalers van ser els primers a estendre la tradició. A canvi de la nadala, la gent donava les estrenes (aguinaldo). En el cas dels serenos, les estrenes servien d’extra de Nadal perquè aquest cos era sufragat pels mateixos veïns. A poc a poc s’hi van afegir altres oficis, com fusters, forners, escombriaires, guàrdies urbans, assaonadors, aprenents, telefonistes i, fins i tot, els escolanets. La cosa va arribar a tal extrem que moltes cases penjaven a la porta un cartell amb l’avís: «No s’admeten felicitacions». Potser haurem de fer el mateix i no pas per estalviar les estrenes, sinó per poder emprar aquests dies per descansar i no per estar tot el dia contestant nadales. Així doncs, doneu-vos tots per felicitats des d’aquí. Bon Nadal!