No será Any Nou

D’aquí quatre dies canviem de calendari. Alguns diran que és Any Nou i potser deixaran de fumar i començaran a anar al gimnàs. Però al món social, a l’econòmic i a la seva conseqüència, que és el món polític, ni serà any nou ni durarà 365 dies. Perquè serà continuació del que fa mesos hem començat: una nova era, l’era en que s’estan experimentant profunds canvis socials que arroseguen la vida més propera i la més llunyana. Una era que afecta a tothom i que exigeix un nou estil d’entendre la vida del país.

No es tracta d’una transformació, es tracta d’un canvi radical de plantejaments presidit per la idea de que les masses, els pobles, els països, ja no són aliens a la vida comuna sinó que, farts dels despropòsits dels administradors públics i dels abusos, han decidit que amb aquest sistema i aquesta manera de fer les coses no s’ha de seguir.

En el nostre entorn més proper i que més directament ens afecta –el de l’Estat espanyol- ja no serveixen els panys calents, les promeses que mai es podran complir ni les mentides, perquè l’evidència de que el sistema està podrit fa que la ciutadania reclami un nou estil de gestió. És el de Podemos? Molta gent creu que sí, perquè entén que Podemos ha comprés la magnitud de la tragèdia que es viu a Espanya i ofereix un canvi radical. L’esperança d’aquest canvi polític que sintonitzi amb les noves i lògiques exigències socials han fet créixer Podemos com un suflé que, potser, es desinfli quan arribi la fredor de la realitat de la gestió diària que, de moment, rebutgen, ja que renuncien a presentar-se a les eleccions municipals. Actualment, aquest nou partit ja està afinant les seves proclames i comença a desdir-se d’algunes coses transcendentals (algunes eren veritables barbaritats inviables).

A l’altra banda de l’espectre polític s’hi troben uns polítics que s’aferren al vell estil i concepció de la política: mentir. Però mentir grollerament, pensant que qui escolta no està dotat de la mateixa intel•ligència que ells. No han entès que ja no es pot seguir jugant al pòquer amb les seves cartes que estan marcades; ara les cartes són noves, les ha posat la gent del carrer i no estan marcades. Els partits de l’engany ho tenen molt cru.

L’ideari d’aquesta ciutadania que ja no escolta al polític convencional està marcat pels següent manaments:

1- Els interessos de la societat estan pel damunt dels interessos particulars, vinguin d’on vinguin: banca, poder polític, etcètera.

2- S’ha de complir la llei de qui el que la fa, la paga.

3- La justícia ha de ser justa, ràpida i eficaç. Dura lex, sed lex.

4- Els ciutadans han de ser escoltats i amb freqüència. I han de ser tinguts en compte.

5- Els impostos han de ser equitatius, així com la contribució a les arques de l’estat. Qui més guanya, més paga.

6- No solament és possible un món sense mentida, sinó que és exigible.

7- Els compromisos públics s’han de complir. Si no es compleixen és o per manca de capacitat en la seva previsió o per desinterès; la conseqüència ha de ser que qui no compleix s’ha de marxar.

8- El principal objectiu de la política és donar als ciutadans els elements que li calen per a una vida digna i justa.

Això que sembla tan obvi no s’està complint actualment a l’Estat espanyol. I és justament això a allò que aspiren la majoria de ciutadans. Tan senzill i al mateix temps tan revolucionari.

El meu amic Carlos Pérez de Rozas va dir fa un dies –respecte a la violència en els estadis de futbol- que una vida sense insults és possible; jo li hauria afegit que, a més, és exigible. I de la mateixa manera que és possible i exigible el respecte cap als altres, també és possible i exigible una societat regida des de l’honradesa, el sentit de la justícia i l’equitat, els tres pilars de la nova era que ha començat i que és imparable, perquè prové d’un afartament d’abusos, d’una indigna actuació política i d’un evident menyspreu cap els ciutadans. I el que no ho entengui està sentenciat a desaparèixer. Ja s’hi poden posar en remull el senyor Rajoy i fins i tot el senyor Pedro Sánchez, perquè són dels que no acaben d’entendre que és exigible un país sense corupció.