No són les obres de Sixena, és la dignitat

Vilanova de Sixena ha rebut amb tots els honors les obres d’art sacre procedents del Museu de Lleida. El president d’Aragó, Francisco Javier Lambán, ha donat la benvinguda a les peces. La consellera de Cultura, Mayte Pérez, ha dit que és un dia «històric» per a l’Aragó. Tots dos s’han queixat del mal estat d’algunes peces. De fet, mai van ser restaurades. Tenen poc valor i el Museu de Lleida no les tenia ni exposades. Només 7 de les 44 eren visitables. Paral·lelament a la rebuda triomfal a l’Aragó del «botí» de Lleida, les sales d’art barcelonines Setdart i Arce (del carrer Santaló) anuncien la subhasta de dues pintures gòtiques de gran valor procedents de la localitat aragonesa de Montanyana, declarada conjunt històric artístic. Especialment rellevant és l’Anunciació del retaule major de Nostra Senyora de Baldós, obra de Pere Garcia de Benavarri. El preu de sortida és de 150.000 euros. No sé si el Govern d’Aragó està interessat a retornar l’obra a Montanyana. Per coherència ho hauria d’estar. O és que recuperar les obres de Sixena tenia un gustet especial? La historiadora aragonesa Marisancho Menjón ha escrit al Heraldo que amb el retorn de les obres, Sixena «ha recuperado parte de la dignidad, que es lo único que nos queda a los territorios pobres». Entesos. I si proven de reclamar l’altra part de dignitat a Madrid?