Nou arquebisbe, amb Seguici o sense?

18 mayo 2019 15:51 | Actualizado a 18 mayo 2019 15:52
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Jordi Bertran m’encarrega que li digui a l’Antoni Coll que la tradició de fer una rebuda solemne al nou arquebisbe de Tarragona no data de 1604 com diu  a La Plumilla d’ahir, sinó que ja està documentada al 1347. He pensat que és millor traslladar l’encàrrec des d’aquesta secció i així ens n’assabentem tots de la precisió documental. La Història de l’Arquebisbat de Tarragona recull com a primera operació de servatge documentada dels habitants del Camp al nou arquebisbe l’entrada a la diòcesi de Sanç López de Ayerbe, efectivament l’any 1347. No és estrany que el prelat fos rebut amb tanta generositat donat que, com explica M. Antònia Ferrer a la seva Història de Tarragona, «l’arquebisbe va continuar sent la màxima autoritat de la ciutat fins al segle XIV», amb l’arribada de  Pere el Cerimoniós. La rebuda del Seguici Popular al nou arquebisbe és una derivació folklòrica d’aquelles servituds d’antany. Ara el Seguici Popular ha decidit per votació acabar la tradició amb l’argument que vivim en una societat laica. És ben cert que és així, però tampoc podem negar l’origen religiós de les festes, tradicions, calendaris, entitats i fins i tot del llenguatge. Això, per molt seculars que siguem, va a missa. Fins i tot els castells tenen el seu germen al cerimonial religiós. No m’imagino suprimir els castells pel seu origen missaire.

Comentarios
Multimedia Diari