Noucentisme inèdit. L’Hort de la Morella, a La Selva, obra de Ràfols i Fontanals al 1927

Potser el millor regal en anys que m’han fet en dates nadalenques ha estat poder documentar una nova obra noucentista, i de qualitat immillorable, com és l’Hort de la Morella de la Selva del Camp, obra de l’arquitecte Josep Francesc Rafols i Fontanals, al 1927, que a partir d’ara formarà part de l’inventari d’edificis noucentistes del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre que vam publicar al 2011 per a la Diputació de Tarragona.

Ramir Hortet i Cisteré, selvatà amb orígens a Vallmoll, era dipositari o tresorer de l’Ajuntament de Barcelona, on va conèixer l’arquitecte Ràfols, i també com ell, estiuejava a La Selva, on li va encarregar l’edifici, literalment edificat sobre el mas que ja hi havia. El projecte es va fer al 1927 en ocasió del naixement de la seva filla Maria Hortet i Moradell, traspassada fa dos anys, Com ens explica el seu vidu, el Dr. Eduard Santos, que viu a l’edifici «ella sempre va respectar l’obra original, no ens deixava ni canviar el paviment antic. Només una vegada, es va pintar l’exterior de blanc i ja llavors la vídua de Ràfols va protestar perquè l’original era de color més terra, com el mas Catalonia, al davant».

Precisament des d’aquest mas, de la mateixa època, el cronista de La Selva, Joaquim Guitert, ens informa que Ràfols va ser molt actiu a La Selva, on va escriure la cèlebre monografia sobre Pere Blai i el renaixement, on va ser amic dels intel·lectuals selvatans com Mn Muntanyola o de l’avi del mateix cronista, que portava el mateix nom, i on també va projectar l’edifici de La Defensa Agrària, i va coordinar el nou retaule de Sant Andreu i les pintures de Paret Delgada, entre d’altres llegats.

A més d’arquitecte i pintor, Josep Francesc Ràfols i Fontanals va ser el primer gaudinista oficial: col·laborador a la Sagrada Família en vida de Gaudí, pioner en reivindicar-lo intel·lectualment després de la seva mort el 1926, en va escriure la primera biografia, de la qual se’n van fer cinc edicions, enmig de molta controvèrsia per l’ambient anti-Gaudí que es respirava en ple Noucentisme.

Ràfols també va ser el primer director de la càtedra Gaudí de la UPC i el primer director de l’Escola Massana, també a Barcelona. A més d’un llistat inacabable d’estudis sobre temes culturals, Ràfols i Fontanals és també l’autor del cèlebre diccionari Ràfols, i de l’enciclopèdia Summa Artis, de consulta obligada per tots els estudiants i investigadors del món de la història de l’art.

Ve de gust recordar Ràfols i el seu extens llegat mentre dura l’expo sobre Gaudí del MNAC que -com lamentàvem al darrer article- esbandeix Gaudí de tota aura de religiositat i de catalanisme, una omissió molt comentada a les xarxes socials, ja que per Gaudí i pel grup intel·lectual i social en què es movia, els dos elements eren indissociables. Un exemple molt gràfic n’és el plafó escultòric a la façana frontal de la basílica de Montserrat, obra del també noucentista Francesc Folguera i de l’escultor reusenc Joan Rebull, on es llegeix la frase de Josep Torras i Bages, també amic de Gaudí: «Catalunya serà cristiana o no serà».

Havent tractat als últims articles per una banda la iconoclasta però efímera exposició sobre Gaudí del MNAC, ja que finalitza el sis de març; i el nou estel de la Sagrada Família, de durabilitat il·limitada, que li fa el contrapès ideològic, ja que representa el Gaudinisme tradicional encarnat pel temple de la Sagrada Família; evoquem en aquestes darreres ratlles i en vigílies de Nadal l’esperit de concòrdia que simbolitza aquesta data, convertida en pedra per Gaudí al pessebre central de la façana del Naixement, des del qual -malgrat que la ditxosa Covid ens ha tret l’escala tradicional- us desitgem a tots els lectors unes Bones Festes!

Periodista
Doctora en Periodisme i Ciències de Comunicació i diplomada en Traducció i Interpretació, Tate Cabré ha treballat en premsa i televisió. És Guia Oficial de Turisme de Catalunya.