Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Nova temporada

Jordi Vinyoles/El Feriante

Whatsapp
Els socis de Mènsula somriuen. El seu projecte ha fet vuit anys. Foto: lluís milián?

Els socis de Mènsula somriuen. El seu projecte ha fet vuit anys. Foto: lluís milián?

Quan acaba l’estiu? El 20 de setembre? Un TTV com el Joan Adserà (que freqüenta Reus) diria que després de les festes de Santa Tecla. Per a un reusenc l’estiu acaba quan comença la Misericòrdia, oi, Robert i Edu? Per a qui té canalla, suposo que «quan comencen les classes Otger i Ginebra», em diria la meva cosina Eva. Per a un universitari, l’estiu acaba el 8 de setembre, em deia el Marc Tena. Els de la tele ahir vam emetre l’últim programa d’Estiu 12 i el 5 comença a Tac12 un mix de la nova graella junt amb els especials de Santa Tecla. El ‘Femquepassi’ encara no té data d’inici.

Per a l’entorn, molts han gaudit de vacances, ho estan fent en aquests moments o estant a punt de fer-ho. Altres veïns viuen el moment de fer balanç; com m’imagino que deu fer el Raffa calculant les vendes dels seus gelats, els directius dels hotels, les empreses cerveseres i molts més. Desitjo que hagin complert les expectatives, perquè si a ells els va bé, ens beneficia a tots i totes.

Per a altres són dies de tancament d’idees, projectes, campanyes i contractacions per iniciar la nova temporada. Exemples que ens podem trobar al Facebook: l’Òscar de les Golfes («Comencem a treballar la nova temporada! Obrim l’1 d’octubre!»), el Gareth i l’Andrew, amb el trasllat de la seva acadèmia English Tarragona; l’ampliació de metres quadrats de la Clara del seu projecte «Estudiar és fàcil»; les fotografies de la Laia Monguió del procés d’obres de l’escola d’anglès al Catllar; o el fixatge de l’Albert Mercadé com a nou sotsdirector del Matí de Catalunya Ràdio. Sí, on curra la Mònica Terribas. Desitjo que compleixin les seves expectatives, perquè si a ells els hi va bé ens beneficia a tots i totes.

Moment de fer balanç

Uns visualitzen els resultats després d’un esforç i altres s’esforcen per assolir uns resultats en un futur pròxim. I altres continuen enviant el CV o omplint formularis interminables. L’univers «feriante» ara viu un poti-poti de continguts... Perquè us feu una idea del que hi ha dins el meu cap, és com la sensació dels clients que visiten PortAventura a mitjans de novembre: s’ajunta a les façanes de la Mediterrània la decoració de Halloween amb la de Nadal... Estic tancant «piscina i síndries» de l’estiu i enraonant «purpurina i sàtira» per Carnaval. Pressupostant proveïdors de mappings i làsers a la nit de cap d’any amb la gent de Monsuton, aprenent a anar en bicicleta, llegint normes bàsiques i Protocol de plaça del Concurs de Castells... Mentrestant, tocant-me amb la creativitat de la campanya de tardor de la tele.

És el moment de fer balanç. Jo ho faig ara. Potser perquè just farà dos anys que deixava un despatx de l’Hospital Lleuger Santa Tecla Llevant després de cinc anys, em donava d’alta com a autònom i em posava a servir copes per tenir uns ingressos fixos. Una decisió que l’entorn més proper majoritàriament desitjava que prengués, per tal d’iniciar l’aventura d’intentar viure del que se’m dóna bé i em fa feliç.

Feliços estaven els socis de Mènsula aquest cap de setmana: vuit anys bategant al nucli antic un estudi d’il·lustració i disseny gràfic, d’aquí al món. Enhorabona Txomi, Albert i Pep. Fets com aquests i d’altres, com que el guanyador de la Watermelon Pool 2016 sigui un emprenedor amb més de 15 anys de trajectòria professional dedicat al karate o que la Maria (qui li feia ombra) sigui comerciant... em fan pensar que som allò que repeteixo sempre: un territori/ciutat d’emprenedors, entitats i artistes.

 

Paradeta els diumenges

El meu pare continua dient-me: «Fill, truca algun dels teus amics i que et donin feina de dilluns a divendres de 8 a 5. Torna a ser un assalariat. Deixa’t de faràndules. Això no et donarà menjar... Però mentre ets autònom i faranduler he pensat que a partir de l’octubre muntem «paradeta» els diumenges al nucli antic». No és un fet noticiable, però és una realitat: el meu pare té la capacitat d’acumular i adquirir trastos, antiguitats i derivats... I ara ha pres la decisió de començar a desprendre-se’n. Després de quasi 40 anys de compra i vinculat professionalment a una planta química com a mecànic, com a jubilat s’ha plantejat ser paradista ambulant.

En les darreres setmanes preguntava al veïnat «què vols que passi a la teva ciutat»; En el cas de Tarragona vaig decidir anar a gravar un capítol a la zona centre i un altre a la Granja i Torreforta. Em va sorprendre el nombre de respostes que reclamaven, als barris de ponent, més treball. I la pregunta que a vegades em faig: si el Feriante hagués continuat vivint als barris de ponent i no hagués anat a viure a la zona eixample, què seria? El cap de secció de pintures, brides i gomes de pollo d’un gran centre comercial especialitzat amb un horari de 8 a 17? O hauria estat el presentador despentinat que sóc actualment? Com ens afecta l’entorn en el nostre present i futur professional ?

Molts fem viable el que volem esdevenir professionalment gràcies a uns i altres, i crec que som els mateixos que hem de vetllar i transmetre a les generacions futures que és possible (més enllà de la comunicació de l’administració)... que més enllà de personatges com Steve Jobs o Mark Zuckerberg, hi ha altres que són un referent a la seva localitat, com els tres germans del Portal 22 a Valls, o l’Àngel Batlle a Torredembarra en el món del biketrial. Viure en una colònia on un dóna menjar a la resta no és el futur.

El futur és no dependre de tercers, però sí comptar amb ells per la nova temporada i/o reptes de futur d’un. Viure sense el neguit que et fotin fora de la feina no existeix per aquesta gent que volem treballar del que ens agrada; el neguit es trasllada en poder trobar clients que tinguin interès en el que ofereixes i enamorar-los. I acabo agraint a tots els «celestinos/es» que et parlen de clients potencials o que parlen de tu per enamorar.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También