Novembre, temps d’oli d’oliva, que tot mal esquiva

Els nostres productors saben fer i fan l’oli de la millor quali-tat, però potser cal incremen-tar els esforços en la millora de la seva comercialització, per tal d’assegurar la viabilitat econòmica del sector

14 noviembre 2020 11:10 | Actualizado a 14 noviembre 2020 16:42
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

El mes de novembre és temps de collir olives i temps d’oli nou als pobles del Camp de Tarragona. Però enguany el mes de novembre no ens portarà les tradicionals fires i festes de l’oli nou, amb les que d’alguna manera es dona el tret de sortida a la venda de l’oli de la nova campanya. Les restriccions de la mobilitat, la limitació d’activitats amb concentració de persones i les mesures de seguretat per reduir els contagis del coronavirus, dificultarà la comercialització dels productors locals d’oli d’oliva, en una campanya que serà baixa en producció, però, això sí, d’excel·lent qualitat.

L’extraordinària qualitat de l’oli d’oliva verge extra és sens dubte l’element essencial d’aquest producte tan bàsic de la nostra dieta mediterrània, del que no sempre ni tothom en som conscients. És aquí, on cal insistir que quan parlem d’oli, d’oli oli, hem de parlar d’oli d’oliva verge extra (OOVE). Un nom una mica llarg si voleu, però que és la manera d’identificar aquell oli que s’obté de les olives de més qualitat per extracció en fred i només amb procediments mecànics. D’aquesta manera, obtenim el suc natural de les olives, que conserva la qualitat dels seus antioxidants i compostos bioactius que fan que (a més de ser molt bo) sigui tan beneficiós per a la nostra salut, tal com acrediten tots els estudis científics que es van realitzant des de fa anys.

Si l’evidència científica és tan rotunda sobre la gran qualitat de l’oli d’oliva verge extra, per què el mercat no la reconeix d’igual manera? Potser poden recuperar l’anàlisi que fa quaranta anys va publicar George Akerlof (1970) sobre com els mercats, on existia informació asimètrica entre productors i consumidors, els productes de més qualitat acabaven expulsats del mercat. Tot i que Akerlof utilitza l’exemple del mercat de cotxes de segona mà, sí que en podem aprofitar algunes conclusions. Principalment, que cal establir mecanismes que acreditin la qualitat dels millors productes, permetin que els consumidors estiguin més ben informats sobre allò que compren i, per tant, estiguin disposats a pagar un preu més alt per aquells productes que reconeixen de més qualitat.

En el cas del nostre oli, de l’oli d’oliva verge extra produït a les nostres comarques, tenim l’acreditació que en certifica el seu origen local amb l’etiqueta de la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Siurana; i alguns productors també hi afegeixen l’etiqueta ecològica de la Unió Europea que els identifica com a producte ecològic. En qualsevol cas, els nostres productors saben fer i fan l’oli de la millor qualitat, però potser cal incrementar els esforços en la millora de la seva comercialització, per tal d’assegurar la viabilitat econòmica del sector: dels elaboradors d’oli i dels pagesos que cuiden els olivers i cullen les olives.

En aquest sentit, totes les estratègies i accions per reactivar l’activitat econòmica, tan malmesa pels efectes de la Covid-19, sembla que tenen dos grans eixos generals: la transformació digital i la sostenibilitat ambiental. Si això ho traduïm al sector de l’oli d’oliva verge extra, vol dir d’una banda, que tenim un producte 100% natural, que s’obté a partir d’uns olivers que capturen CO2 de l’atmosfera i que necessiten poca aigua en el seu conreu, i que alguns dels seus residus com els pinyols i les restes de poda es poden aprofitar com a biomassa.

D’altra banda, la digitalització del sector passa per una aposta decidida pel comerç electrònic, per tal d’accedir a nous mercats. D’aquesta manera, es pot assolir incrementar el pes de la venda directa als consumidors finals i incrementar els ingressos per als productors, sigui amb botigues en línia pròpies o la participació en alguna plataforma de marketplace. Impulsar aquestes innovacions en els sistemes de comercialització dels productors d’OOVE ha estat un dels objectius de NUTRISALT, un projecte per l’especialització i la competitivitat territorial (cofinançat amb fons de la Unió Europea) coordinat per l’Ajuntament de Reus, que compta amb la participació de la Universitat Rovira i Virgili i la Fundació URV, l’IRTA i EURECAT.

Un dels resultats tangibles d’aquest projecte ha estat la col·laboració amb la DOP Siurana per organitzar la primera Fira Virtual de l’Oli Nou Siurana, que es desenvolupa des d’abans-d’ahir fins al 30 de novembre, en format en línia a través de la web: https://firesvirtuals.cat/firaolinousiurana/ i en els canals de YouTube i d’Instagram dels participants que desenvoluparan les diferents activitats del programa de la fira. Considerem que és indispensable adaptar-se a les noves situacions: no podem tenir fires presencials, però les podem fer en línia i això ens permet a arribar a un públic més ampli, que ens pot visitar des del sofà de casa.

Per això cal adoptar aquelles noves eines tecnològiques també en sectors productius més tradicionals. Innovacions que ja fa temps que existeixen i que ara necessitem per contactar directament amb els consumidors, fer-los arribar la informació sobre la qualitat gastronòmica i nutricional dels olis d’oliva verge extra que es produeixen al nostre territori, directament al seu mòbil i al seu ordinador, i poder gestionar les vendes directes i la relació amb els clients.

Miquel Àngel Bové Sans. Especialitzat en economia del medi ambient i en l’àmbit de desenvolupament local i regional, Miquel Àngel Bové ha estat vicerector de Transferència i Innovació i degà de la Facultat d’Economia i Empresa de la URV.

Comentarios
Multimedia Diari