Confesso que la campanya del Barça perquè la previsible marxa de Neymar al PSG no afecti la moral de la culerada havia començat a fer forat al meu subconscient blaugrana. Neymar no és un jugador compromès amb els colors. Neymar només va a la pela. Neymar és un pendó... Ja estava plenament convençut que el millor per al Barça és que Neymar foti el camp i que els 222 milions de la seva clàusula de rescissió ens aniran molt bé per fer caixa. Amb aquesta tranquil·litat d’esperit em vaig disposar a veure la matinada de diumenge el debut del Barça de Valverde contra la Juve al MetLife Satadium. Amb 45 minuts, Neymar va fer dos gols d’antologia, el segon va ser una obra d’art. El brasiler es va pixar, un darrere l’altre, quatre defenses de la Juve i el porter Buffon encara la busca. Com hem de deixar marxar aquest geni del futbol! Els experts diuen que la clau de l’operació és el pare. En un any, O pai do craque, haurà cobrat 50 milions d’euros perquè Neymar renovés amb el Barça i uns altres 50 per forçar que marxi al PSG. Això és un crac.