O carn o peix

Fa temps que sento que les solucions necessàries a Reus, a manca de majors recursos econòmics, requereixen virtuts imaginatives. Ara s’afegeix a aquesta proclama la necessitat de pacte i de fer política en majúscules a través del diàleg, ja que no existeix cap majoria que permeti un govern estable. Però què passa si la imaginació no arriba i els ponts del diàleg estan esberlats? Doncs que se’ns dibuixa un panorama catastròfic.

Les urnes del 24-M van deixar-nos a Reus uns resultats de difícil gestió, però no impossible. La diversitat d’eixos dificulten, de manera extraordinària, un pacte estable sense que les mateixes estructures grinyolin. Arribats a aquest grau de complexitat, potser la solució rau en la simplificació de l’anàlisi dels resultats i en la definició d’un objectiu clar. I en aquesta tasca ni uns ni altres se n’acaben de sortir.

Penso que l’anàlisi dels resultats del 24-M dóna dues opcions de govern. Una opció continuista sense massa contingut de fons, i una opció trencadora amb un contingut programàtic molt marcat. En tot cas, alhora de triar una o altra, hauria de dependre del segon factor, l’objectiu, altrament dit, el projecte de ciutat.

En aquest context, la primera opció, o sigui donar suport a CiU i l’alcalde Pellicer és una opció poc valenta però que permet introduir en el full de ruta de la ciutat elements de projecte propi que hom pot creure necessari tenint en compte que, com he dit abans, el Sr. Pellicer no té un projecte massa, per no dir, gens definit. I per altra banda, la segona opció, és a dir, donar suport al Sr. David Vidal, pretén un canvi necessari en una estructura que s’ha demostrat ineficaç, però segurament limita la capacitat d’influència en tant que la CUP té molt definides algunes línies d’actuació que no acaben de ser coincidents amb altres projectes.

Segurament no és la situació ideal, però crec que els diferents grups polítics s’han de moure en un escenari o l’altre. O donen suport a l’opció del Sr. Pellicer o a la del Sr. Vidal. No prendre posició pot ser rendible estratègicament, però és el pitjor que li pot passar a la nostra ciutat. L’immobilisme, el càlcul electoralista, la por o la incapacitat de prendre una posició política ens deixaran irremeiablement en un bloqueig institucional absolut i això ens aboca a perdre quatre anys més, és a dir, al desastre.