'Obliti privatorum publica curate'

'Oblida't dels afers privats si t'ocupes de la cosa pública', diu la frase en llatí escrita a Dubrovnik

19 mayo 2017 22:54 | Actualizado a 22 mayo 2017 18:07
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

La frase que encapçala aquestes línies pot llegir-se en lletres grans sobre la porta que donava accés a la sala o despatx del duca, rettore o knez del palau de govern de la República de Ragusa. L’antiga república de l’actual ciutat de Dubrovnik a Croàcia, i que gràcies a la seva diplomàcia i als impostos i suborns que pagava als turcs i altres estats veïns aconseguí ser independent des de l’edat mitjana fins a l’època napoleònica.

La traducció de la frase llatina bé a dir: oblida’t dels afers privats si t’ocupes de la cosa pública. Una frase que ve a tomb ara que s’acosten les eleccions municipals i dia sí, dia també, la premsa va plena d’escàndols de persones dedicades a la política que s’ocupen més dels afers privats que no pas del bon règim dels béns comuns que els han estat confiats. El darrer escàndol que afecta l’alcalde del PP de Xàtiva és ben eloqüent al respecte, si realment es demostra que li agradava comptar i cantar els bitllets que tocava.

Les properes eleccions municipals tenen una gran importància perquè els ajuntaments han de fer front a les necessitats més elementals dels ciutadans, són el govern més proper, el que ha de resoldre els problemes urgents i bàsics dels habitants d’una població, i per això és important que els habitants reflexionin bé a qui van a votar abans de posar la papereta a l’urna.

Les municipals són importants a tot el món, fins i tot als països on el partit que ostenta el poder de l’estat fa llistes úniques, i els ciutadans s’han d’acontentar en referendar els triats, perquè aquests, a més a més de demostrar una fidelitat total al règim, han de mirar que a la seva població no hi hagi problemes i de realitzar projectes que serveixin a la població i enalteixin el partit únic o dominant, com passava aquí en temps de la dictadura.

Els mandats de les municipals oscil·len també molt segons els països, n’hi ha que la durada és de solament tres anys com a alguns països centre-americans, cosa que fa que un sol mandat sigui potser molt curt per poder realitzar determinades actuacions. En general els mandats, o període entre elecció i elecció, en el qual es pot disposar del poder municipal o estar fent oposició, són de quatre a sis anys. A Bèlgica i França els càrrecs duren sis anys, a Alemanya varien segons els estats o landers, però dominen els mandats de cinc anys, com a Irlanda i Bolívia, però a la majoria d’estats amb règims democràtics les eleccions municipals se solen celebrar cada quatre anys, des dels Estats Units a Finlàndia i a Espanya.

L’elecció de l’alcalde, burgmestre, president del consell, lord major, o com es digui a cada país, també es sol fer de formes diferents, ja que hi ha molts països on els consellers elegeixen el president o alcalde, però n’hi ha en què l’alcalde és elegit per elecció directe, al marge de l’elecció dels consellers com passa en alguns landers alemanys, o en el cas de llistes obertes on l’alcalde és el que de la llista guanyadora té més vots preferencials, cas de la Valònia belga, mentre a Flandes el burgmestre és nomenat pel govern regional entre quatre noms proposats pels consellers municipals.

A França i a altres països, el sistema electoral municipal practica el que se’n diu el panachage en què l’escrutini es fa per candidats i no per llistes de partits. En una primera volta són elegits els candidats que tenen majoria absoluta dels sufragis emesos a condició que el nombre de vots aconseguits sigui superior al 25% dels electors inscrits. Pels llocs restants hi ha una segona volta, en què són elegits els candidats amb un major nombre de vots, al marge del nombre de votants.

Hi ha països en què els alcaldes poden tenir altres càrrecs en governs intermedis, com el provincial o estar en parlaments regionals o estatals, a França un alcalde pot ser ministre, relegant les funcions diàries de l’alcaldia en un adjunt, mentre en altres països no es permet que un alcalde sigui parlamentari o senador de l’estat. Com es pot comprovar, les variacions són moltes i notables, ara bé, el que és més important és que els alcaldes i regidors s’ocupin de la seva població i s’oblidin dels seus negocis privats, ja que a la major part de poblacions i països la seva tasca és ben remunerada.

Par això cal triar bé i conèixer de tots els possibles electes la seva trajectòria personal, què fan i què han fet, tant en la funció pública com en la privada, perquè quan es voten llistes sense més, molts dels votants no saben res de res dels possibles candidats. A les empreses privades els que volen feina han de passar diferents proves i entrevistes. Entre el funcionariat públic les oposicions d’entrada i concursos d’ascens són obligatoris. Els candidats haurien d’explicitar molt més qui són, què han fet i els resultats dels seus afers públics i privats, els seus estudis o treballs anteriors, idiomes que dominen, esports que practiquen... Un empresari s’hauria de poder presentar mostrant els resultats obtinguts de la seves empreses i potser també amb un certificat de bon emprenedor efectuat pels seus treballadors.

Les eleccions municipals són més serioses del que alguns es pensen, no són un joc de cromos ni una exposició de cartells amb fotografies retocades. Es necessiten líders molt actius i responsables, amb visió de futur, però amb els peus a terra, que s’ocupin de la cosa pública i s’oblidin de possibles o reals negocis privats.

Comentarios
Multimedia Diari