On era l'alcalde?

En la trobada d’alcaldes per donar el lògic suport al nostre emboirat referèndum, l’espaterrant paranimf de la Universitat de Barcelona feia un goig acollonant. Però després de repassar el magnífic estol d’autoritats locals, vaig comprovar garratibat i esmaperdut que el meu estimat i respectat alcalde no hi era

10 julio 2017 10:49 | Actualizado a 10 julio 2017 11:01
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

En la trobada d’alcaldes per donar el lògic suport al nostre emboirat referèndum, l’espaterrant paranimf de la Universitat de Barcelona feia un goig acollonant. Però després de repassar el magnífic estol d’autoritats locals, vaig comprovar garratibat i esmaperdut que el meu estimat i respectat alcalde no hi era. Va delegar una diputada, tinent d’alcalde simpàtica i agradable, però no podia ser mai el mateix.

Els envejosos de sempre, buscant els arguments més inversemblants i recargolats, diuen que és un home de pau i tranquil·litat i que l’independentisme li ve gran i que un nacionalisme de barretina dialogant i amb bon fer és més que suficient. Però res més lluny de la realitat. 

Al nostre eixerit alcalde, no l’entén ni Sant Pere ni la Verge de Misericòrdia, però té una visió del futur catalanista que fa feredat

Pot haver tingut un fotimer de raons de pes. El seu do de la ubiqüitat amb la seva presència a totes les festes i festetes de les entitats i els barris reusencs per sortir a la foto ‘us estimo i us estimaré tots els dies del meu prolongat mandat’, no sabeu la feinada que porta, i és un justificat motiu del seu atabalament. Jo sóc l’alcalde dels independentistes, dels unionistes i dels híbrids del partit sense criteri, com podria ser un altre dels arguments d’una contundència del tot exponencial.

Per acabar-ho d’estel·lar, els hospitalaris republicans, els d’ara sí que callarem i els cupaires reis del mim municipal, no han dit oficialment ni mu. Doncs no sé de què ens escandalitzem. Al nostre eixerit alcalde, no l’entén ni Sant Pere ni la Verge de Misericòrdia, però té una visió del futur catalanista que fa feredat. Potser intueix que fan marejar la perdiu del sobiranisme i que tot acabarà en uns focs artificials que ni els Espinós voldrien votar. Potser fins i tot el dia del referèndum vagi com una moto per aquesta refotuda pell de brau. Al cap i a la fi no cal fer-hi més voltes al Tomb de Ravals. Potser només era a la panxa del bou on no neva ni plou, reusenques i reusencs del meu cor.

Comentarios
Multimedia Diari