Opinió: Tragèdia a la C-14 (el conductor va resultar il·lès)

Ahir va ocórrer una tragèdia a la xarxa de carreteres del Camp de Tarragona, i un petit sector social va pensar en una kleine katastrophe perquè van tenir unes minses pèrdues econòmiques, però, mentre l'agraït gruix de la societat pensava únicament en que el senyor camioner no va resultar ferit, l’altre sector, la minoria d’entre les minories -o sigui, la «trastocada»-, a 24 hores dels fets, encara continua pensant que un camió transportava -en contra de la seva voluntat- a més de 200 persones, i que, coses de la vida, va bolcar a prop de la rotonda que enllaça la C-14 amb l’A7 a l’alçada de Vila-seca... 

Sí, sí, no ho sabíeu? Doncs sí, tu, es veu que ahir pel matí, mentre ens entreteníem visualitzant la gravació de la Cifuentes retornant unes cremetes en un hipermercat, una minoria pensàvem recurrentment que una d’aquestes persones que es dedica a transportar a d’altres persones cap a centres d’execució, va perdre l’equilibri del vehicle de gran tonatge que conduïa i el va bolcar (l’equilibri dels vehicles de gran alçada només es perd si es circula a gran velocitat o bé si t’has encantat mirant el mòbil), provocant que les 209 persones que transportava quedessin ferides i escampades damunt de l’asfalt. 

I aquest que escriu, que d’escenes dantesques les reviu des que s’aixeca del llit fins que se’n torna a dormir, ahir ja anava (o venia) atabalat d’un matí farcit de reunions i de la gestió de diversos casos de maltractament animal, quan es va veure obligat a demanar que activistes de Nova Eucària acudissin al lloc on es va produir el sinistre i el documentessin (fiscalitzessin en termes activistes), excusant-me perquè fa lleig i poc professional deixar plantada a una senyora alcaldessa amb la que fa setmanes que hi tens la cita convinguda.

A un quart de dues (més de dues hores després de l’accident) vaig haver de preocupar-me per contactar amb el director dels serveis territorials d’agricultura, ramaderia, pesca, alimentació i medi natural (fes-te fotre si n’és de llarga i «oximoronosa» la nomenclatura), perquè es veu que les companyes m’informen que no hi ha cap veterinari/a al lloc de la große katastrophe camptarragonina. El senyor Àngel Xifré em digué que feina hores que estava reunit, que durant la seva reunió ningú no el va advertir de la tragèdia, que se n’acabava d’assabentar per la meva trucada. Eps, i cal advertir que m’ho va transmetre d’una manera molt serena i tranquil·la, perquè es notés que el seu saber estar i que el seu càrrec se l’ha guanyat amb la fredor que el converteix en el màxim responsable polític d’unes persones que, gràcies a al nostre consum, només se les vol reconèixer com a productes, coses o, com a molt, bens immobles.

Li vaig demanar màxima celeritat i que es practiqués l’eutanàsia a les persones que estiguessin molt mal ferides o bé agonitzant. És així com, abraçat a la manera de dir d’aquell que fa com que no vol la cosa, el senyor director em respon que «(...) ara hi envio uns veterinaris, eh?» No ho va fer, no els va enviar, nosaltres no els vam veure, és per això que al senyor director del DARP, militant d’ERC i president del govern d’Almoster, tan bon punt tinguem accés a l’informe, l’anirem a denunciar, que n’estem fartes i farts de tanta presumpta prevaricació, fatxenderia i incompetència i que demanarem la seva dimissió, perquè ahir, després de sobreviure al turment de les granges, al transport i a l’accident, a aquestes persones se les va deixar esteses sota el sol, sense cures ni servei sanitari, i no només no les hi van practicar l’eutanàsia, sinó que les van colpejar brutalment i les van assassinar de forma lenta i dolorosa amb pistoles elèctriques o d’aire comprimit.

Allò que repeteixo, que parlo de persones, persones no-humanes, animals no-humans, però que avui, pels catalans i pels espanyols que resideixen a Catalunya, les banderes nacionals no onegen a mig pal, ni ningú demana venjança ni justícia pel twitter; la premsa no es fa ressò de demandes partidistes que demanen dimissions en bloc, ni ningú no gosa sortir al carrer per aquests porcs, perquè a ningú li agrada considerar com a iguals als seus esclaus, perquè -ja ho sabeu- llavors deixarien de ser-ho, i quina gràcia tindria perdre, llavors, els pocs privilegis que el sistema ens garanteix al 100%, oi?

Molta gent surt al carrer en defensa d’un govern traïdor i mentider, però encara n’hi ha moltíssima més que s’aplega varis cops al dia al voltant de trossos de persones anònimes dipositades damunt dels seus plats, per això sé que falten molts anys per al desenvolupament dels drets de les persones -no-humanes, repeteixo-, perquè per aquest error de forma ningú no gosarà anomenar terrorisme criminal a aquesta indústria càrnia, a aquest sistema carnista, a aquest sistema del dominacionista, a aquest sistema antropocèntric fastigós, a aquest sistema d’opressions perpètues, a aquest sistema terriblement injust i cruel, sàdic i malaltís, a aquest sistema de la por i la repressió, a aquest sistema psicòpata de merda, bastit amb la merda que sempre queda a l’alçada dels turmells de porcs, vaques o dels pollastres que sobreviuen presoners en aquells camps de concentració prou allunyats dels nostres nuclis urbans com per no vomitar quan perboquem l’eufemisme de les granges. 

A la comunitat autònoma catalana, a cada segon de cada minut de cada hora, prop de 100.000 porcs són executats cada dia de cada setmana de cada mes de cada any, sense ni una sola mil·lèsima fracció de temps de treva. 100.000 al dia, 37 milions a l’any! Un genocidi, un holocaust, un biocidi, un ecocidi, un maleit assassinat planificat en massa. 

Ahir va succeir una catàstrofe a plena llum del dia, damunt de les infraestructures que els nostres amos han posat a disposició de les seves mercaderies i que connecten amb els seus sangonosos mitjans de producció, unes carreteres per a què nosaltres, els seus peons, encons hi dirigim a treballar per sostenir aquest sistema violent. Ahir van assassinar a centenars de persones a plena llum del dia i no rere els murs de les granges i els escorxadors, però el gruix de la societat va pensar, per un breu instant, en que el conductor del camió va resultar il·lès. 

* Gràcies a totes les persones (humanes) que ahir vau atansar-vos per provar de socórrer a les víctimes de l’especisme, sé que avui no heu pogut dormir. Se us estima.