Oració a Sant Ignasi. El 60è aniversari que ETA no pot celebrar

Avui, 31 de juliol, els bascos celebren d’una manera molt especial la festa de Sant Ignasi de Loiola, en els bellíssims paratges guipuscoans entre Azpeitia i Azkoitia. L’il·lustre Íñigo o Eneko López de Recalde (1491-1566) va ser un il·lustrat militar que es va santificar no pas agafant les armes sinó penjant-les al peu de la Moreneta, després d’una estada d’enriquiment espiritual a l’abadia de Montserrat. Per això, és també un patró molt català i un nom ben nostre.

A les terres del Bages, en l’austeritat d’una cova que avui és la pedra angular del gran complex religiós, durant gairebé un any Ignasi va fer meditació, lectures, confessions, penitència i recés, però també es va esllomar ajudant els malalts pobres a l’hospital hospici de Manresa. Aquí va engiponar el seu llibre Exercicis espirituals, un dels textos de major influència en la difusió d’un cristianisme de fe, devoció i acció, al costat de la Imitació de Crist, del beat agustí Tomàs de Kempis, i del Camino de sant Josemaría Escrivà, fundador de l’Opus Dei. En el procés de canonització d’Ignasi van ser molt importants els testimonis dels benedictins de Montserrat, ves per on, on orde mundial importantíssim, alenant els Jesuïtes, de similar volada per un aire que en grec és el ‘Pneuma’, la paraula transliterada que identifica l’Esperit Sant.

Els bascos són molt de Sant Ignasi, i Loiola és santuari i sagrera. El primer rei de Navarra, que els nacionalistes reivindiquen com a seu històrica, era Eneko Aritza, vuit segles abans que el seu nom fos al calendari. No és estrany que el PNB triés tal dia com avui de 1895 per a fundar-se, amb tanta inspiració cristiana que va estampar la Creu de Sant Andreu a la ikurriña, i que la major part de la seva militància hagi estat creient, per començar els lehendakaris del primer a l’actual, i amb el paradigma de paradigmes Xabier Arzalluz, que era d’Azkoitia, va ser jesuïta i professor a la prestigiosa Universitat de Deusto que van erigir.

En la perspectiva de la història, tampoc no hauria d’estranyar que els descendents revolucionaris del PNB, que van fundar ETA el 1959, triessin el dia de Sant Ignasi per fer públiques les sigles, entre altres coses perquè aquella ETA primera no incloïa la violència. Quan la va definir, com que la majoria de fundadors anaven a missa, ho van fer teoritzant la legítima defensa davant de la dictadura i citant autors cristians que, en tals circumstàncies, si no la propugnaven, la comprenien o absolien. L’arquetip seria posteriorment el capellà guerriller colombià Camilo Torres, un dels inspiradors de la Teologia de l’Alliberament.

Enguany no hi haurà aniversari d’ETA amb ETA en actiu

Després tot es va tòrcer, i el primer jesuïta devia trobar-se cada cop més celestialment incòmode que el recordessin cada 31 de juliol amb armes a la mà, víctimes i dolor a dojo. Però algú devia resar una oració a sant Ignasi per tal que on ell va penjar l’armadura i l’espasa, altres hi pengessin passamuntanyes i metralletes. De sort que, de bon principi, hi va haver persones amb prou alçada moral per no donar suport a la violència ni en el cas extrem que hom podia congeniar amb la definició de ‘lluita armada’. M’ho va argumentar el lehendakari Ardanza, persona d’elevades conviccions morals i penso que un dels grans polítics bascos del segle XX: «Jo no vaig brindar amb xampany el dia que van matar Carrero Blanco», tot i que era el principal còmplice del dictador.

Les oracions que m’empesco devien ser escoltades, perquè enguany no hi haurà aniversari d’ETA amb ETA en actiu, i una de les passes importants per tal que això s’esdevingués va tenir lloc exactament a les instal·lacions dels Jesuïtes de Loiola, al Centre Arrupe, nom en honor d’aquell gran prepòsit general, que era de Bilbao. Amb la coartada d’una reunió de professors de Deusto, entre setembre i novembre de 2006 comencen a parlar de pau representants del més alt nivell del PNB, el PSOE i l’esquerra abertzale, entre els quals, un expresident del Parlament, el socialista Jesús Eguiguren, un futur conseller d’Interior, Rodolfo Ares, el futur lehendakari Íñigo –Íñigo!– Urkullu i el líder més carismàtic de la zona Batasuna, Arnaldo Otegi. A Otegi allò no li venia gens de nou, perquè era a quinze quilòmetres de casa seva i perquè, si hagués desenvolupat acadèmicament la seva llicenciatura en Filosofia, s’hauria dedicat a la història dels primers cristians, que domina i exhibeix quan queda fora dels focus de la política.

A la vintena de reunions de Loiola a jornada completa, preàmbul del cessament de la violència, les monges tenien cura de la logística i el bisbe de Sant Sebastià, Juan María Uriarte, mediador a les converses entre ETA i el Govern Aznar, els va donar la benvinguda i els visitava. ‘Ad maiorem Dei gloriam’, el lema de la Societas Jesu, la pau va arribar, i avui, dia de Sant Ignasi de 2019, ETA no podrà celebrar el seu seixantè aniversari. Amén.

* Periodista. Doctor en Ciències de la Comunicació i músic, ha estat redactor de l’‘Avui’ i ‘La Vanguardia’. És autor d’una vintena de llibres sobre els conflictes irlandès i basc, la memòria de la lluita antifranquista i la música. ‘Clandestins’ és el seu últim títol.