Paisatge a l’ampolla. D’oli o de vi

Enfilo la carretera de Falset, des de Reus. El camí que em porta al Priorat, que he fet tantes vegades, i que ara quan arrenca aquesta primavera de confinament travesso amb una mirada gairebé infantil, com qui descobreix un territori ignot. L’alçada que dona pujar fins al coll de la Teixeta deixant enrere el pla del Camp de Tarragona, superats Riudecols, les Irles, et canvia la perspectiva. Enrere queda la pedrera de La Ponderosa, que em fa ballar el cap entre Bonanza i El Virginiano, quan tota la canalla del carrer de les creus i del pou de Vila-seca anàvem a veure aquests programes a casa de la veïna que tenia televisor.

Enrere queda el blanc i negre d’aquella llavor de les sèries televisives, i davant al Priorat m’esperen una altra gamma de blancs i negres, en un paisatge, el del Montsant, amb tots els verds: dels ceps, dels avellaners, de les oliveres, dels pins, xiprers, alzines, roures, del romer i del groc de la ginesta que em saluda a cada tomb de la carretera, que són quatre, dels tombs i tombs de quan érem petits. La meva enamorada, com diu el clàssic, la ginesta altra vegada, amb les seves flors, que semblen conillets que guaiten els vianants. Som en aquest paisatge que la Unesco ha de reconèixer quan caigui del cavall i ens arribi el torn, com un paisatge viu, amb una activitat mil·lenària.

Arribo a Falset, no a peu com l’Espinàs, ni amb bicicleta com passa tants caps de setmana durant l’any. Hi arribo en cotxe i he fet tot el recorregut sol, sense trobar-me vehicle. Som diumenge, 3 de maig, i la Fira del Vi de Falset m’ha convocat per conduir la subhasta solidària i on line que el certamen que havia de commemorar la 25a edició presencial ha sabut transformar per no perdre pistonada.

Amb les incerteses de com anirà tot plegat, a la vinateria Aguiló, m’hi esperen l’Enric Aguiló, el Jaume Domènech i el Toni Orensanz de la Comissió de la fira, l’alcalde Carles Brull que s’ha refet la barba, i Salustià Àlvarez, president de la DOQ. Priorat i Pilar Just de la DO Montsant, i l’equip tècnic que farà, possible que els vins que les bodegues han donat per recaptar fons per l’institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, que coordina la recerca contra la Covid-19 a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre. Tota la fira l’han fet via xarxes i aquest és el primer acte en obert.

Les incerteses ens acompanyen abans de començar però la cosa es capgira només començar, la rebuda és impressionant i l’hora d’Instagram live no dona marge perquè se subhasti tot. Èxit rotund que fa que hi tornéssim ahir, i que encara hi hagi una tercera subhasta dissabte que ve a les 12 del migdia. Els vins de les dues DO del Priorat són dels millors del món, ho sabem. Però tant com els vins, la seva gent, pagesos, productors, enòlegs, que com passa a la resta del país i amb altres sectors aixequen la mà, aixequen la veu per recordar que hi són. Que ells no han deixat de treballar perquè tinguem el menjar a l’abast. Però deixeu-me que remarqui el cas d’aquests elaboradors de productes de qualitat. I a més a les comarques de Tarragona si parlem de vi, tenim la riquesa de la varietat, de les altres DO: Terra Alta, Conca de Barberà, Tarragona, Penedès, Catalunya, amb Montsant i Priorat. I entre els vins catalans, els de Costers del Segre, Empordà, Alella, Pla de Bages i Cava.

L’altra essència de la terra és l’oli d’oliva, pel que tinc predilecció. Si he crescut amb el gust de l’oli de Siurana, el de les oliveres de casa, el paladar el busca i té sempre el suc de l’arbequina, per bé que gaudeixo amb els altres Terra Alta, Baix Ebre-Montsià, i el de les Garrigues o Empordà.

Oli i vi que s’empesquen la manera que els tinguem presents a l’hora del consum en aquests moments. I formatgers, i ramaders i pescadors volen que pensem en la proximitat. La DO Siurana fa la campanya del Nostre Oli de cada dia, i les eines telemàtiques es posen al servei de la difusió d’allò que ens defineix.

Paisatge, producte i paladar. I ens ho hem d’anar recordant: l’autoestima també passa pel consum de vins i olis de la terra, tot esperant el contacte i la trobada.