Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Parlem català o parlem espanyol, però no 'catanyol'

Whatsapp

Estem cansats de sentir a TV3 uns locutors que comencen moltes frases amb un «anem a veure» que és traducció o literal del «vamos a ver».

Pot dir-se: anem a veure la Torre Eiffel; emperò no pot dir-se: per a introduir una altra frase o una consideració, sinó que convé dir: «vejam» o «vegem» o encara el barceloní «aviam», que és una reducció del «vejam», «veiam», «viam» o «aviam».

Com també es diu molt: «donar-se compte» en lloc del correcte «adonar-se». O bé «no m’ha donat temps» en lloc de: «no he tingut temps». Així com l’ús i l’abús del «cotxe, en lloc d’«automòbil» o «auto», com s’havia dit sempre. «Cotxe» sembla pres de l’anglès «coach», que curiosament no vol dir auto (que és car), sinó que vol dir un vehicle antic tirat per animals.

O l’ús de «sorra» per a dir «arena» o «sorra»: que la primera (del llatí Harena) és de gra fi, mentre que la segona (del llatí Saburra) és de gra molt gros. L’explicació d’aquesta equivocació sembla que els barcelonins han anat històricament cap a la Costa Brava, on hi ha sorra, mentre que fins ara no han començat a venir a la Daurada, on hi ha arena.

Ja se sap que el «catanyol» és la barreja actual i espúria del CATAlà i de l’espaNYOL.

Francesc Font de Rubinat

(Advocat. Reus)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También