Opinion La Tribuna

Partit Demòcrata, funció i forma

Fa massa temps que la pressa, el desconcert i la confrontació per la confrontació marquen l’agenda independentista

MARC ARZA

Whatsapp
MARC ARZA

MARC ARZA

Un partit polític és una màquina de representació i influència al servei d’unes idees i de la gent que les comparteix. Una eina per representar els ciutadans que tenen en comú una visió del món. Per defensar la seva mirada al debat públic i construir amb la resta de sensibilitats d’una societat plural un projecte compartit. Aquesta és la seva funció. La forma, la manera de fer-ho, la marca electoral i l’estratègia a seguir, és important però secundària. És accessòria, el com i no el què.

El Partit Demòcrata va néixer l’any 2016 amb l’objectiu de refundar Convergència Democràtica de Catalunya però des de 2017 la seva candidatura electoral ha estat Junts per Catalunya. Una coalició amb independents que volia obrir el partit, ser una eina d’unitat sobiranista i acompanyar el lideratge del President Puigdemont. Naixia en un moment excepcional, amb l’autogovern suspès i els lideratges del sobiranisme represaliats entre la presó i l’exili. Ara, gairebé tres anys més tard, és necessari preguntar-se si la forma Junts per Catalunya ha servit al Partit Demòcrata per desenvolupar bé la seva funció, la resposta no és clara. Quina mirada compartida explica el Partit Demòcrata? Quina gent i quines idees representa? És una força política compromesa amb la sobirania de Catalunya i a favor de la independència però també una força contra el populisme, una força pels consensos polítics, una força que treballa des de la centralitat, una força compromesa amb una política tranquil·la, progressiva i constant. El partit de les classes mitjanes. Des d’aquesta mirada l’encaix del Partit Demòcrata a Junts per Catalunya no ha estat ni fàcil ni confortable.

El Partit Demòcrata ha de ser la garantia que la pròxima legislatura catalana se centrarà en la recuperació econòmica i social

Fa massa temps que algunes persones de l’espai que representa Junts per Catalunya tenen tendència als excessos verbals i l’emocionalitat política pròpia del populisme. Fa massa temps que la divisió en blocs ha allunyat la política catalana del carril central mentre l’apropava a forces extremistes com la CUP. Fa massa temps que la crida a la unitat de l’independentisme per sobre les ideologies serveix perquè les idees i els criteris de les esquerres més dogmàtiques dominin el debat públic sense cap oposició. Fa massa temps que la pressa, el desconcert i la confrontació per la confrontació marquen l’agenda de l’independentisme. Fa massa temps que esperem una revisió crítica dels esdeveniments polítics de la tardor de 2017, l’èxit democràtic de l’1 d’octubre però també tots els errors que es van succeir després d’aquella data.

El trauma d’octubre de 2017, la violència policial contra els votants, els presos polítics i l’exili, han fet gairebé impossible la normalitat a la política catalana. Ara la crisi social i econòmica que provoca la covid-19 fa indispensable prioritzar la reconstrucció i demana un canvi de rumb. El missatge del Partit Demòcrata guanya ara valor i rellevància. La seva funció moderadora i constructiva és avui més necessària que mai.

El Partit Demòcrata ha de ser la garantia que la pròxima legislatura catalana se centrarà en la recuperació econòmica i social. Que el govern buscarà la complicitat d’autònoms, emprenedors i empreses per fer-ho possible. Assegurant la cobertura social davant dels riscos derivats de la crisi però sempre conscients que la millor política social és l’ocupació estable i de qualitat. Garantir que el camí cap a la plena sobirania es farà sobre la base de l’excel·lència i el bon govern i no sobre el conflicte i el soroll. Que partits minoritaris com la CUP no tornaran a marcar el ritme i les formes de la política catalana. Que l’independentisme abandonarà la pressa per ampliar la seva majoria mentre planteja una nova estratègia inclusiva que recuperi la il·lusió perduda.

Per aconseguir tot això hi ha dos camins oberts. Reeditar la fórmula Junts per Catalunya tal com es va fer l’any 2017 però amb condicions i garanties que assegurin que el Partit Demòcrata podrà desenvolupar la seva funció. La negociació es manté oberta. No es tracta de noms o de quotes de poder sinó d’idees i projecte. Si l’entorn del President Puigdemont no accepta la visió antipopulista, constructora, inclusiva, rigorosa i progressiva del Partit Demòcrata hi ha una segona via gairebé tan bona com la primera. El PDeCAT ha d’anar a les eleccions en solitari defensant la seva mirada i la gent amb qui la comparteix. Són molts i l’estan esperant. La funció espera la forma.

Temas

Comentarios

Lea También