Passotes monumentals

El programa de TV3 Batalla Monumental em serveix d’excusa per lamentar novament la falta de mobilització social de Tarragona. Com saben, Batalla Monumental és un programa de la Televisió de Catalunya amb la col·laboració de la revista Sàpiens i el Departament de Cultura de la Generalitat, que no té altra pretensió que captar audiència amb la tàctica de tocar el voraviu dels catalanets. De passada, val a dir, també es fa difusió de la riquesa monumental de Catalunya. TV3 ha aconseguit, certament, que Batalla Monumental sigui un dels programes de la televisió pública catalana que ha aconseguit més participació digital. Al programa final de diumenge passat van participar a través del web i de l’App de TV3 més de 70.000 persones que van votar pel seu monument preferit dels sis que van arribar a la final.

Les terres tarragonines tenien col·locats a la gran final el conjunt monumental de Tarraco i el monestir de Poblet. Vols creure que el primer monument eliminat va ser la joia cistercenca de la Conca de Barberà? No va servir de res la defensa abrandada que del cenobi va fer Xavier Grasset. El periodista de Vila-seca no s’ho podia creure. Fins i tot va fer una acció de protesta contra el sistema de votacions. Fum de sabatots.

Tampoc no va servir de res que Grasset passés després a donar suport a la candidatura de Tarraco, que va defensar prèviament l’actor Fermí Fernández. La Tarraco romana va quedar també fora a la següent tanda eliminatòria. Jo mateix no m’ho podia creure. La meva porra (potser més pensada amb el cor que amb el cap) era que les dues finalistes serien Tarraco i la Seu Vella. Lleida va respondre a la crida de donar suport al seu primer monument. Per què no va fer el mateix Tarragona? Perquè els tarragonins són els reis del tantsemenfotisme. Lleida es va bolcar en donar suport a la Seu Vella (Lo Castell, que diem a Lleida). Durant tota la setmana les xarxes socials treien fum.

Al final va guanyar la catedral lleidatana amb el 64% dels vots emesos. És a dir, si tenim en compte que diumenge van votar 70.000 persones al programa de TV3, 44.800 van fer-ho per la Seu Vella. A les eleccions del passat 14 de febrer, a Lleida van votar 46.275 persones. La Seu Vella congrega gairebé tants suports com tots els partits polítics junts.

Deu ser una frivolitat elevar a categoria sociològica un programa televisiu, però com que plou sobre mullat, em costa creure que la passivitat de Tarragona no hagi quedat novament en evidència. Una passivitat que ens fa ser el cul de Catalunya. Una passivitat que retarda les infraestructures, que crea nyaps històrics en comunicacions, que ens converteix en el podrimener d’allò que no vol ningú.

És la mateixa passivitat que el periodista Mikel Iturbe (director que fou del Diari de Tarragona) va denunciar en el seu arxicitat article titulat «La Bella durmiente». La defensa de Tarraco hauria de posar dempeus la ciutat des del Francolí fins al Gaià. Què dic fins al Gaià! Hauria de mobilitzar des del Garraf fins a l’Ebre, i digueu-me provincià.

No entenc aquesta passivitat col·lectiva. Quan analitzes cada tarragoní, un per un, l’orgull de Tarragona brolla per totes les botanes. La cara de goig del professor Ruiz de Arbulo explicant Tarraco, la passió de Magí Seritjol recordant l’imperi que August va regir des d’aquesta ciutat, la il·lusió que posa Josep Maria Sabaté per explicar tots els detalls de la Imperial Tarraco, no quadren amb el desinterès general. És evident que falta el lideratge polític que desperti aquesta energia latent. No pot ser que un programa de televisió ens faci sortir els colors. Faci el favor de despertar, bella dorment, d’una punyetera vegada.

Josep Ramon Correal: Periodista. Exdirector del Diari de Tarragona.