Patrícia Plaja: Professionalitat a la comunicació institucional

Abans d’ahir, en acabar l’acte de presentació de la meva novel.la a Barcelona, vaig saludar el Sique Rodríguez, amic i un dels millors periodistes amb els qui he tingut el gust de treballar al llarg de la meva trajectòria professional. En acabar la curta conversa li vaig donar records per la mare dels seus dos fills bessons, nen i nena, la Patrícia Plaja. Ahir, al voltant de les dotze del migdia vaig saber que la fins aleshores cap de comunicació dels Mossos d’Esquadra, la Patrícia, seria la nova portaveu del Govern de la Generalitat.

La vaig conèixer a la redacció de Ràdio Barcelona. Ella era una jove que començava la seva tasca professional en el difícil, però apassionant, món de la informació policial i de tribunals. Treballadora incansable, propietària d’un olfacte excels, reservada, amant del dubte com a eina per cercar la veritat, decidida quan calia i gens amiga de cap protagonisme, va deixar la feina anys després i es va incorporar a l’equip de comunicació dels Mossos on amb el temps es convertiria en la seva cap de comunicació.

Ella va ser qui va dirigir l’operatiu de comunicació dels mossos en aquells dies funestos, tristos i dramàtics del mes d’agost de 2017 en els que l’odi va segar la vida de víctimes innocents a les rambles de Barcelona i a Cambrils. Quan tot va succeir ella era a l’Aquatic Parck de Port Aventura gaudint amb la seva família de les vacances i quan el cap de premsa de Protecció Civil, el Marc Homedes, la va trucar per dir- li que hi havia hagut un atropellament massiu a les rambles, va tornar a Barcelona i es va posar al davant de l’operatiu de comunicació, batejat amb el nom de NUCLI.

Un any després, per commemorar l’aniversari d’aquella desfeta, em vaig plantar a Barcelona i la vaig entrevistar pel Diari de Tarragona. Ens vam retrobar a la comissaria que els Mossos tenen a la travessera de les Corts. El conseller d’Interior, Joaquim Forn, era a la presó, el caporal Trapero, apartat i ella qüestionada per haver gosat dir al seu compte particular de twitter que «el que falla és el poder judicial. Una altre vegada», a resultes del veredicte per la sentència de la manada en la que un grup de cinc homes van violar una jove a Pamplona. Estava contenta perquè aquell vespre TV3 estrenava un documental en el que es posava de manifest el paper dels Mossos en aquells fets. Però la decisió amb la que abordava tots els temes que anaven sorgint no podien amagar una certa melangia; potser de millors temps. D’aquells en els que el major Trapero, «mai he sentit que se m’hagi reconegut la feina com ho ha fet ell», li donava tota la llibertat per prendre decisions i professionalitzar la comunicació institucional.

La Patrícia em va explicar que juntament amb el Marc Homedes i la directora de comunicació del departament d’Interior, Esther Sastre, havien redactat des de feia temps un protocol a partir dels atemptats de Londres, Niça i París «perquè sabíem—afirmava ella—que en el cas que algun dia hi hagués un atemptat terrorista la comunicació seria bàsica». Per això estava escrit i dissenyat que ells havien de ser els primers en donar dades solvents amb l’objectiu que la ciutadania sabés on anar a cercar la informació de referència, ser l’únic canal oficial i fer- ho en català, castellà, anglès i francès. Després es va constatar que entre les víctimes afectades n’hi havia de més de trenta nacionalitats diferents.

La política de comunicació de Mossos i Protecció Civil va funcionar perquè, lluny de qualsevol improvisació, estava dissenyada amb molta antelació i va significar un èxit de tals dimensions que va marcar un abans i un després en la manera com una administració pública havia de gestionar una situació de crisi com la que s’havia viscut, per més que polítics obsessionats en acabar de la manera que fos amb el procés secessionista que vivia Catalunya s’entestessin en ignorar, quan no menysprear, l’excel·lència d’aquell treball professional.

Fidel al major Trapero, la Patricia Plaja està convençuda que el treball en equip és el que veritablement dona fruits i que el millor especialista de cada àmbit hauria de ser el que expliqués la tasca de govern, però el president Aragonès la vol a ella. Potser perquè sap que no s’arronsa, que no li fa por enfrontar- se a la realitat i que, pel damunt de tot, és algú en qui pot confiar. Coneixent la Patrícia estic convençut que si ha acceptat el càrrec és perquè se li donaran les eines i l’autoritat que necessita per professionalitzar la comunicació institucional. Aquest podria ser el repte que li ha encarregat el president Aragonès.

Nascut a Alcover, Josep Maria Girona ha estat sempre vinculat a la SER on va dirigir Ràdio Reus, Ràdio Barcelona i  la SER a Catalunya. Abans havia estat director de Comunicació de Prisa Radio. També és un dels promotors de Canal Reus TV. Des de 2019 és regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Alcover. Acaba de publicar la novel.la ‘No me llames loca’, de Roca editorial.