Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Pensem en el món que volem. Els incendis forestals, un problema global

La pèrdua del territori mosaic. L’agricultura de secà, la interacció entre pagesos com el meu besavi i la terra, augmentava la resiliència dels boscos davant dels incendis. Els ramats netejaven el sotabosc

Judit Algueró

Whatsapp
Pensem en el món que volem. Els incendis forestals, un problema global

Pensem en el món que volem. Els incendis forestals, un problema global

Recordo vivament l’incendi de la serra de Cardó de 1995. Era agost, tenia deu anys i eren les festes del meu poble, Móra d’Ebre. Va cremar durant uns quants dies. Recordo que la Garbinada ens va enviar cendres i de nit es podien veure les flames roges des de la meua habitació. L’angoixa no em deixava dormir, no només pel dolor de veure la Ribera d’Ebre cremar i ser conscient del que això significava, sinó també per la por de no pensar que arribaria a casa nostra.

Aquell incendi va cremar 4.500 hectàrees dels municipis de Rasquera, el Perelló, Benifallet, Tivenys i Tortosa. Des de llavors, he vist la Ribera cremar moltes altres vegades. L’incendi que va començar a la Torre de l’Espanyol i que ahir es va declarar com a extingit ens ha deixat a molts fets pols, sobretot els ignorants que només fem cap al poble per festes, bodes i funerals. Els coneguts de la Torre, els meus avis i els amics pagesos, semblen tots haver-ho viscut amb més resignació, amb més saviesa.

«Més te val perimetrar el teu mas. Si no crema este any, cremarà el que ve», em diu un bon amic voluntari del cos de Bombers. Es tracta d’un mas que vam recuperar de quatre parets caigudes al mig d’una era plena de matolls on el meu besavi es guanyava el jornal. Terra de secà entre els termes de Móra i Ascó on els marges permetien cultivar tres arbres per replà. Ara tot és boscarral sec i molins de vent.

Dues opinions m’han acompanyat aquests dies. La carta del doctor en biologia per la UB Marc Talavera, retransmesa pel Jordi Basté, en què denunciava dècades de polítiques agràries, alimentàries, econòmiques i de gestió territorial que han propiciat el despoblament rural i l’abandonament de l’activitat agrària, causes d’incendis com el que hem vist.

L’altra, la del Marc Castellnou, cap del GRAF i expert internacional en l’àmbit dels incendis forestals, que també ressaltava la pèrdua del territori mosaic. L’agricultura de secà, la interacció entre pagesos com el meu besavi i la terra, augmentava la resiliència dels boscos davant dels incendis. Els ramats netejaven el sotabosc. Ara, quants pastors queden?

Però segons Castellnou, com explicava en un TED Talk a la plaça del Fòrum, la por no ens ha deixat veure la part positiva dels focs. Deixant cremar certs incendis es pot canviar el patró, dividir el territori i aconseguir un paisatge més resilient.

Amb la crisi climàtica, les campanyes d’incendi són contínues i cada cop més intenses. Els focs forestals no només són un problema de la Ribera d’Ebre, és un fenomen global. A l’Índia, el nombre d’incendis forestals es va disparar de 4.000 a 14.000 entre novembre de 2018 i febrer de 2019. Un sistema agrari que incentiva els cultius extensius i comercials, la pèrdua de collites per la sequera, l’endeutament dels pagesos, fa que també al subcontinent asiàtic l’activitat rural cada cop sigui menys viable econòmicament.

El 2016, a l’estat d’Uttrakand, a la serralada de l’Himàlaia, un seguit de focs que van cremar durant més de 100 dies van acabar afectant una superfície total de més de 4.000 hectàrees. La migració del camp a la ciutat ha impactat la manera en què els focs són controlats. El districte de Pauri, per exemple, ha vist la seua població reduïda en un 136% en deu anys. Abans, la gent dels pobles recollia la pinassa i altra vegetació per fer-ne ús, i ja sabem què passa quan el material combustible i els tallafocs no es mantenen. 

Amb menys recursos que nosaltres per gestionar els focs virulents, una de les mesures que es ponderen és també la crema supervisada dels combustibles. Sovint les autoritats culpen els habitants del bosc, però els experts defensen que el que cal és més coordinació entre els agents forestals i les persones rurals, en particular les tribals, per treballar conjuntament en la seua prevenció. És a dir, escoltar les persones i creure també en el poder regenerador del foc.

Judit Algueró és periodista. Treballa des de 2015 a la Fundació Vicente Ferrer des de la seva seu a Anantapur, al sud de l’Índia.És de Móra d’Ebre, va estudiar Periodisme a la Universitat Rovira i Virgili i té un màster en Periodisme Internacional per la Universitatde Cardiff (Regne Unit).

Temas

Comentarios

Lea También