Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Pensions a la Catalunya independent

Whatsapp

Des de l’Estat s’emeten incerteses i negacions advertint que si Catalunya es declara independent, els pensionistes acabarem per no cobrar. Els diners dels fons acumulats, diuen, estan a Espanya i no a Catalunya, i són ells qui tenen les claus del pany. És una amenaça més per impedir que, en el cas d’un referèndum o d’unes eleccions plebiscitàries, tinguin una part de l’electorat a favor del ‘no’. És una fórmula més, emprada des de l’Estat, amb l’objectiu de desviar els vots, infectant part de la societat. I ataquen aquest sector perquè en principi creuen que és on pot calar més fort i encendre més dubtes.

Som molts milers els catalans que cobrem una pensió i molts el que no disposen d’altres entrades econòmiques. Pretenen escampar la por entre aquest col·lectiu aprofitant llur debilitat econòmica i les dificultats de molts d’ells d’entendre el funcionament del sistema de pensions espanyol. Conseqüentment, cal combatre la ignomínia amb la veritat i allunyar els dubtes que es pretenen imposar amb la negació i la incertesa. Té unes explicacions molt senzilles que a continuació miraré d’exposar per allunyar els dubtes que pretenen emetre’ns.

Els pensionistes cobrem d’un fons de la seguretat social conegut vulgarment de ‘repartiment’, on els treballadors actuals aporten llurs cotitzacions de forma anònima. Totes aquestes aportacions van a parar per atendre el pagament als qui hem assolit l’edat de la jubilació. També els diners que vam aportar nosaltres durant la nostra vida laboral van servir per atendre els pensionistes d’aquell moment.

No és tracta, doncs, com el fons de pensió o de jubilació que hom aporta als bancs. Aquelles quotes que qualsevol titular ingressa a l’entitat bancària servirà per poder-los retirar quan ho desitgi. Aquests s’incrementen pel sistema de ‘capitalització’ i, si els interessos estan cars, el dipositant augmenta ràpidament el seu capital. Si el preu del diner està per terra, com actualment, aquests plans rendeixen poquíssim i, fins i tot, per davall de l’ increment del nivell de vida. Tant és així que durant els darrers exercicis, cada any, el titular disposa de menys diners líquids i efectius, amb relació al nivell de vida si els interessos bancaris estan per davall de l’1% i el que hem de comprar al mercat o els serveis ha pujat per sobre. Però el dipositant sempre tindrà els diners al seu poder dins les limitacions marcades per la llei, tota vegada que la majoria d’aquests plans serveixen tant per desgravar pels rendiment de l’exercici corresponent com per disposar d’una pensió per al futur. Per tant, no són el mateix els diners que per a les cotitzacions a la seguretat social aporten obligadament els qui treballen, i els qui voluntàriament s’ingressen a un compte de capitalització. Aquests són sempre propis i, en cas de defunció del titular, passen al beneficiari o beneficiaris a qui prèviament s’hagin atorgat.

Els jubilats catalans, si s’arriba la independència, sempre han de cobrar, perquè les quotes pagades pels treballadors d’avui han de servir per atendre les pensions dels també jubilats d’avui. Qui garanteix el cobrament no és el Govern de Madrid, sinó els cotitzants que treballen avui i paguen segons el sou que reben. I com que a Catalunya tenim més cotitzants que a la resta d’Espanya i amb sous més elevats i amb menys atur, les nostres pensions estan garantides. Un cop s’han cobrat dels cotitzants, els mateixos diners serveixen per pagar els jubilats.

Fins i tot, les nostres pensions podrien ser més altes que la resta de pensionistes de l’Estat. La mitjana per cotitzant català és segons dades del 2011 de 24.449 euros, mentre que l’espanyola és de 22.790. Però per cada pensionista català que cobra, també, al nostre territori, hi ha més treballadors que cotitzen. Per tant, havent-hi més treballadors en actiu i cotitzants, i amb sous superiors, això no només assegura el cobrament de les pensions sinó que actualment ja es podrien incrementar fins a un 10%.

Segons dades de l’INE, entre els anys 1995 al 2010, Catalunya va sumar un superàvit de 28.168 milions d’euros, mentre que Espanya sense Catalunya va acumular un dèficit de 86.332 milions d’euros. Per tant els diners de la seguretat social espanyola dels anys que s’han recaptat més que els que s’han repartit, han hagut de sostraure’s del fons per poder atendre les pensions dels jubilats. I també Catalunya, els dos últims anys de l’estadística (el 2010 i el 2011), va ser deficitària ocasionalment. Malgrat això, amb el període dels 15 anys estudiats va disposar de l’escreix esmentat que va servir per atendre els dèficits espanyols.

En un futur el drama està assegurat. No només per Espanya sinó per tots aquells països que apliquen el sistema del repartiment. Cada any hi ha més jubilats i a la vegada hi ha menys cotitzants. Caldrà fer esforços per poder cobrir les pensions per a aquells joves que actualment tenen 40 anys o menys. Catalunya independent haurà de fer l’esforç però Espanya sense Catalunya, per mantenir l’actual sistema de pensions, les haurà de rebaixar ben considerablement. Només podran continuar si s’apliquen noves fonts de finançament o bé es rebaixen considerablement. El drama en un futur serà menys greu per una Catalunya independent que per Espanya.

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También