Más de Opinión

Per què no trobem personal si tenim un 16% d’atur?

La crisi ha agreujat el mal endèmic de molts hostalers que no poden oferir un servei de qualitat per la manca de personal

FRANCESC PINTADO

Whatsapp
FRANCESC PINTADO

FRANCESC PINTADO

És evident que la crisi sanitària ha deixat ferides al sector, i n’ha evidenciat i agreujat d’altres que ja existien. Un dels principals problemes amb què es troben els hostalers és la manca de personal disposat a treballar a l’hostaleria. Després de més d’un any de restriccions i inactivitat, tornem, a poc a poc a la normalitat. Tenim demanda, però no tenim personal. Com és possible aquesta contradicció en un país amb un 16% d’atur

Per una banda, i en el marc de la situació actual, creiem que és degut a la pròrroga de prestacions que fomenten la inactivitat laboral i la desmotivació professional. Cal que les persones que no volen treballar perquè decideixen viure de les ajudes públiques, s’incorporin al mercat laboral si tenen la capacitat de fer-ho; i per aconseguir-ho, el nostre govern ha de ser valent i fer un seguiment estricte de cada cas per evitar el mal ús i l’abús d’ajudes socials i la descongestió de serveis com els menjadors socials, per poder destinar-los a aquelles famílies que realment ho necessiten. 

Al sector hostaler hi ha feina i des de l’AEHT facilitem la incorporació de personal als nostres restaurants i hotels, per donar resposta des de l’àmbit privat a la greu problemàtica que afecta el sector. Però el nostre país només tirarà endavant si és pròsper, àgil, treballador i té visió de futur; i per això necessitem polítiques públiques decidides que posin fi a aquesta situació i que fomentin la incorporació al mercat laboral d’aquelles persones que tenen la possibilitat de fer-ho.

Tot i això, no podem donar tota la culpa a la crisi sanitària ni a les polítiques públiques, ja que la manca de personal és un problema de caràcter estructural on la forta temporalitat, l’alta rotació i les condicions laborals sovint associades al sector hostaler, agreugen el problema desembocant en una falta de compromís, motivació, pertinença i permanència per part del personal amb l’empresa. Aquesta situació no ve de nou, perquè fins i tot durant el boom immobiliari, l’atur era d’entre el 8% i el 9%. Un atur enquistat que està creixent i agreujant cada cop més la situació.

Per altra banda, les dificultats per trobar personal qualificat es deuen també a la manca de polítiques de formació que donin resposta a les necessitats del sector hostaler. Des de l’AEHT creiem que cal ajustar l’oferta formativa a les oportunitats del mercat laboral amb una aposta decidida per la implementació de la formació dual i de projectes d’impuls de la formació professional. 

Pensem, també, que és necessari analitzar i adequar els itineraris formatius al canvi de patrons de consum accelerats per la Covid-19. L’augment dels serveis de delivery i take away, requereixen poder disposar de personal amb les capacitats i coneixements necessaris per pujar al carro del comerç electrònic i les noves tendències en consum gastronòmic. 

En aquest sentit, més enllà de la formació reglada, és imprescindible la formació contínua i el reciclatge competencial. Per últim, afegir que la formació ha de respondre a les demandes reals del mercat, no només a les tendències. Més enllà de la figura del cuiner, reposicionada pel boom mediàtic de la gastronomia, el sector necessita bons caps de sala, recepcionistes d’hotel, cambrers de bar, sommeliers o ajudants de cuina. 

I per últim, una altra de les causes que associem a aquesta dificultat per trobar personal, és la necessitat de revertir la imatge de la nostra professió. Som conscients del seu baix reconeixement i de la percepció de treball de segona, temporal o per joves. Per això cal promoure un canvi de visió i fins i tot de llenguatge, posant així en valor la importància de tots els engranatges humans que fan possible un bon servei. El sector requereix recuperar aquella figura del cambrer de tota la vida com a professional respectat i valorat.

Aquesta situació tan complexa ha de fer reflexionar, per una banda, als establiments del sector per plantejar-nos seriosament la necessitat de professionalitzar el personal i millorar les condicions i requisits d’accés a les ofertes de treball; i per altra banda, als nostres representants polítics, que implementen mesures que en comptes de promoure la reactivació del mercat laboral i la seva professionalització, generen l’efecte contrari. Som un destí turístic referent a nivell mundial, però si els professionals no estan motivats amb la necessitat de treballar, el futur del sector està en perill.

En definitiva, creiem que és més necessari que mai dignificar el sector hostaler, motor econòmic i turístic del país, per mantenir i potenciar la qualitat gastronòmica i hotelera que hem aconseguit els darrers anys.

Temas

Comentarios

Lea También