Per què van rostir a la graella sant Llorenç

Cada any, al voltant de sant Llorenç, el 10 d’agost, hi ha una gran expectació per contemplar el fenomen dels Persèids, popularment més conegut com les llàgrimes de sant Llorenç. En realitat es tracta de la pluja de pols còsmic procedent del cometa Swoft-Tuttle, però la imaginació popular ho va interpretar com les llàgrimes del màrtir de la Tarraconense en ser rostit a la graella. És força sabut que sant Llorenç va dir als seus botxins que podien donar-li la volta perquè d’un costat ja estava cuit. Menys coneguts són els motius del martiri del patró dels oficis que treballen amb foc, com forners, ollers i vidriers. Per cert, també és el sant protector dels arxivers i bibliotecaris (de les nostres Tere Bretos i Ana Rivera), perquè sant Llorenç fou el diaca encarregat de guardar els documents i administrar els béns de la comunitat cristiana. D’aquí va venir la seva desgràcia. L’emperador Valeri li va ordenar que li lliurés tots els tresors que gestionava. Ben al contrari, sant Llorenç els va repartir entre tots els pobres i es va presentar al prefecte de Roma amb una corrua d’indigents, malalts i esguerrats. «Aquí teniu els tresors de l’Església», amollà a l’emperador. I rematà: «L’Església és molt més rica que el vostre imperi». Sant Llorenç fou reduït a cendres, però les seves llàgrimes llisquen cada estiu al cel.