Per treure's el barret

Els seguidors al futbol del Camp de Tarragona estan d’enhorabona, sens dubte. Alguns aficionats històrics del Nàstic i del Reus es deuen fregar els ulls en veure la classificació dels dos equips quan s’ha disputat ja 28 jornades i només en resten 10 per acabar la fase regular de la Lliga. Ara és moment de recordar l’‘A tocar ferro’ previ a l’inici de la competició. Aleshores expressava els meus dubtes.

Els grana afrontaven una temporada molt complicada, després de l’ensarronada de Llagostera. La columna vertebral de l’equip era la mateixa, però calia saber de quina manera afrontarien el repte. Doncs només cal veure els resultats i la classificació: líders, amb 16 victòries i 7 empats, per només 5 derrotes. I un equip sòlid defensivament –17 gols encaixats– i que gestiona a la perfecció els gols marcats, 33.

A l’hora d’escriure del Reus el que no tenia gaire clar, aleshores, era com afrontaria aquest canvi de papers: passar d’un equip on el principal objectiu era la permanència, a un equip on la fita és jugar el play-off i pujar a Segona A. No era fàcil. Però ha estat possible. Si mirem la classificació veurem l’equip instal·lat en el quart lloc i tancant les places que atorguen el pas a la fase d’ascens. A 10 punts del líder, el Nàstic, però amb totes les opcions de poder jugar la fase definitiva de la Lliga. Com dèiem en el titular de l’article: Per treure’s el barret. Per uns i pels altres.

Però encara més. Arribar fins aquí no ha estat fàcil, com es poden imaginar. El tècnic grana, Vicente Moreno –quin gran encert la seva arribada–, ha hagut de superar situacions límit en partits importants. Les baixes han castigat el Nàstic. Lesions i sancions han mortificat els tarragonins. El Nàstic va viatjar a Alacant per enfrontar-se a l’Hèrcules –tot un rival directe– amb set (!) baixes de jugadors titulars. Doncs la visita es va saldar amb un triomf contundent acompanyat d’un veritable recital futbolístic. Sis van ser contra Lleida, també amb baixes van anar a Olot... I sempre en van sortir victoriosos. Aquest és el fruit de la bona planificació.

A Reus, una de les claus, ha estat tenir prou paciència per mantenir a la banqueta al tècnic Natxo González quan les coses van anar mal dades. Tres punts en sis jornades van portar als del Baix Camp del segon lloc fins al desè. L’aposta va tenir premi. Ara tot són flors i violes.

És el derbi de la il·lusió. La de poder veure aquest derbi, la pròxima temporada, a la Segona A.