Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Per una Europa tarragonina

La hipòcrita resposta dels estats al drama humà del refugiats és impresentable

Josep Fèlix Ballesteros

Whatsapp

Sempre he defensat la vocació europea de Tarragona. No podria ser d’una altra manera, una Tarragona europea és la nostra raó de ser, un dels nostres trets distintius fins i tot en termes històrics. Aquestes setmanes, però, les imatges dramàtiques de persones refugiades provinents de Síria rebutjades a cops de gasos lacrimògens de les fronteres d’Europa, traint així la mateixa concepció de la idea d’Europa com a terra de llibertat i d’acollida, m’ha empès a reivindicar no tan sols una Tarragona europea, sinó també una Europa tarragonina.

I no parlo d’un concepte geogràfic o d’un eslògan buit de continguts. Parlo dels valors intrínsecs dels tarragonins i tarragonines. Fa més de cent anys un insigne tarragoní va escriure: «en qualsevol circumstància totes les persones tenen la capacitat de posar remei a la seva situació i el deure moral de lluitar contra la injustícia. Tots tenim la responsabilitat de deixar de ser esclaus i actuar com a homes lliures.» Faig meves les paraules d’Antoni Rovira i Virgili perquè representa la veu autèntica de Tarragona. La Tarragona que ens ensenya el sacrifici en la construcció de la nostra catedral. La Tarragona que va elegir el martiri en lloc de la rendició el 1811. La Tarragona dels homes i dones que durant aquests anys de crisi econòmica s’han aixecat cada dia, vencent el desànim, per donar el màxim benestar als seus fills i filles. La dels valents ciutadans de Tarragona que s’han dirigit a l’Ajuntament oferint la seva casa als refugiats.

Aquesta saba nova en termes de rearmament ètic és la que necessita Europa perquè durant aquests anys Europa ha perdut part de la seva dimensió humana. La impresentable i hipòcrita resposta al drama humà que representa la crisi dels refugiats ens ho recorda. «Sóc partidari de què la política neixi del cor, no d’una tesi.» Qui va escriure aquestes paraules no era un especialista en mercats financers, ni s’havia format en universitats reservades a l’elit econòmica. Era un electricista que acabava de ser acomiadat del treball per oposar-se a la injustícia. En menys de 10 anys la força moral d’aquest electricista i del sindicat independent que va organitzar, Solidaritat, va tombar el primer règim totalitari de l’Europa de l’Est. I ho va fer defensant una actitud de desobediència cívica pacífica que contrastava amb la brutalitat del règim. Tres anys després el comunisme d’herència estalinista de la Unió Soviètica no existia.

Reivindico aquesta força i necessito aquesta força. El que és evident és que així no podem continuar. Els escàndols de corrupció que han sacsejat la societat aquests darrers anys sostinguts per una oligarquia financera que s’ha considerat per sobre del bé i del mal, fora de control dels més elementals mecanismes de control democràtics, ens han conduït a aquest carreró sense sortida. Europa és la solució, ja ho deia Ortega y Gasset abans del naixement, fins i tot, de la noció de la idea mateixa de la Unió Europea.

En nom de Tarragona defenso la necessitat d’una globalització ètica, tal com demanaven George Orwell i Albert Camús. Per aconseguir-ho cal una Europa forta, federal i unida que doni resposta als reptes que tenim plantejats pensant en el conjunt, no tan sols des d’una òptica nacional. Podem, per exemple, eradicar els paradisos fiscals a través dels estats nacionals? No. Podem aconseguir-ho amb un govern europeu federal? Podem avançar més i més de pressa, com a mínim, a la zona euro. Sense la solidaritat pensant en l’interès general el projecte europeu és inconcebible. Europa no és tan sols un mercat interior, és la culminació del somni de l’ideal humanista.

Avui, quan veiem com diversos estats europeus tornen a instal·lar filferros a les seves fronteres i reforcen els seus controls duaners, crec que aquesta Europa tarragonina és més necessària que mai. I, per descomptat, vull a Tarragona a l’avantguarda d’Europa en paràmetres socials, creatius i culturals.

Això exigeix també esperit de sacrifici i una voluntat de lluita per assolir aquest objectiu tan ambiciós davant de circumstàncies històriques que són realment molt adverses. Tarragona ha de tenir més confiança en ella mateixa. L’any vinent tenim la gran oportunitat dels Jocs que ens permetran tornar a ser la capital de referència de tot l’arc mediterrani. Aprofitem-los i no tan sols en l’àmbit esportiu! Exigim-nos tots els dots de lideratge, coratge, treball i innovació necessaris per fer que siguin l’espurna que enlluerni tot el mirall mediterrani.

Repetim les gestes que ens han fet grans a la nostra història i liderem aquest repte moral de projectar els nostres valors a tot el continent. Fem possible una societat on ningú se senti exclòs, una Europa de dimensió humana, una Europa tarragonina.

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También