'Peras con manzanas'

19 mayo 2017 21:39 | Actualizado a 22 mayo 2017 12:04
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El 2005 Ana Botella va convertir-se en la riota de tothom en fer unes famoses declaracions en què deia (sic) que «dos manzanas, pues dan dos manzanas, y si se suman una manzana y una pera nunca pueden dar dos manzanas». La senyora Botella no va estar especialment afortunada en aquella ocasió però, ai las, avui sembla que potser encara tenia un xic de raó. No ens referim precisament al debat sobre el matrimoni homosexual sinó als comptes (peculiars, tot sigui dit) que s’estan fent al voltant del 27-S, uns comptes altament creatius al voltant, bàsicament, de dues qüestions.

La primera es refereix a si el ‘no’ ha guanyat el ‘sí’ en vot absolut. Aquí els càlculs que es fan per part d’alguns partits i mitjans de comunicació consisteixen a sumar com a ‘sí’ a Junts pel Sí i les CUP, i com a ‘no’ tota la resta. Si més no és una operació curiosa, ja que, per exemple, durant tota la campanya tant des d’Unió com des de Catalunya Sí que es Pot s’ha insistit que no se’ls compti en aquest bàndol... amb la mateixa intensitat amb què des de C’s es qualificava Lluís Rabell d’independentista per haver votat ‘sí-sí’ el 9-N. A partir d’aquí, si es respecta el posicionament d’aquests partits (així com de la resta de partits minoritaris que no han obtingut representació) i se’ls col·loca en una tercera categoria que no és ni el ‘sí’ ni el ‘no’ (recordem que tots dos s’han significat a favor del dret a decidir, cosa que no han fet ni el PP, ni C’s ni el PSC), llavors resulta que qui ha guanyat és el ‘sí’ (47,6%), seguit del ‘no’ (39,0%) i per aquest darrer grup (13,4%). La segona es refereix a l’afirmació repetida fins a l’extenuació que l’independentisme ha passat de 74 diputats el 2012, a 72 el 2015. Aquesta operació també és curiosa, ja que els 74 diputats pretesament independentistes provenen de sumar els d’ERC, les CUP i CiU, quan aquesta federació no era precisament un partit independentista, ni pels postulats sostinguts públicament per CDC ni menys encara pels d’UDC. En canvi, si comparem els diputats obtinguts pels partits que es van presentar a les eleccions del 2012 amb independència del seu programa electoral amb els que ho van fer el 2015, resulta que la xifra passa de 24 (ERC + CUP) a 72 (Junts pel Sí + CUP). Que se sàpiga, CiU no demanava precisament la independència el 2012, de manera que comparar els seus diputats amb els del 2015 és una operació de sentit dubtós. És evident que d’unes eleccions en surt guanyant tothom (a tall d’exemple, Pedro Sánchez demanava dilluns un govern presidit per Miquel Iceta), però d’aquí a sumar «peras con manzanas» n’hi ha un tros. Per cert, el vot (frustrat) dels catalans residents a l’exterior on s’hauria hagut de sumar?

Comentarios
Multimedia Diari