‘Performance’ a preu de revolució

L’advocat defensor d’Oriol Junqueras, Andreu Van den Eynde, ha dit que la decisió del Tribunal Suprem que denega la petició de llibertat del seu defensat, més que no pas una interlocutòria és una sentència. És evident que després de llegir els 27 folis de la resolució judicial hom no voldria pas estar a la pell d’en Junqueras. Els magistrats de l’alt tribunal consideren Junqueras el capitost d’una revolta contra l’Estat i el màxim responsable d’aixecar les multituds contra la legalitat vigent. L’anàlisi dels fets concrets imputables a l’exvicepresident del Govern semblen no tenir gens d’importància. En un dels punts la resolució diu: «Es cierto que no consta que el recurrente haya participado ejecutando personalmente actos violentos concretos. Tampoco consta que diera órdenes directas en tal sentido. Pero, mediante la defensa pública de la independencia unilateral y fuera de toda consideración y respeto a la ley vigente en el Estado del que Cataluña forma parte (...) ha impulsado a los partidarios de su posición a movilizarse públicamente ocupando espacios públicos, con la finalidad de hacer efectiva la declaración unilateral de independencia». Sort que el procés era «la revolució dels somriures». Sort que no es va trencar ni un vidre, sort que les úniques armes van ser unes urnes de plàstic. Massa càstig per a una performance.