Periodisme. El repte de curar les ferides emocionals

Cal cuidar a les persones a les quals, des del poder polític o des dels mitjans de comunicació, se les ha fet sentir excloses a causa de processos que situen els sentiments per sobre de la racionalitat

09 noviembre 2021 20:10 | Actualizado a 11 noviembre 2021 14:49
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

«La gent oblidarà allò que vas dir, oblidarà allò que vas fer, però mai oblidarà com la vas fer sentir». La frase és de Maya Angelou, escriptora i activista a favor dels drets civils de la comunitat negra als Estats Units. La va pronunciar als anys vuitanta, però bé podria servir per definir la càrrega emocional que portem moltes societats a l’esquena a l’hora d’afrontar el futur.

Maya Angelou pronunciava una frase amb vocació universal, però partia de la seva experiència com a membre d’una comunitat que havia estat víctima (i és) de la segregació i l’odi. I, com a conseqüència, de la por. Aquesta emoció, la por, actua de fil conductor a l’hora d’intentar explicar múltiples esdeveniments històrics dels darrers anys. Fets que han deixat profundes ferides entre les persones a les quals, des del poder polític o des dels mitjans de comunicació, se les ha ‘fet sentir’ inferiors, enemigues del poble, traïdores, impures...

Aquesta és la pesada motxilla que suporten ara les societats que han estat sotmeses a processos emocionals molt intensos. I també hauria de ser una càrrega pesada per als polítics i els mitjans de comunicació que han alimentat de manera irracional aquestes onades sentimentals, en lloc de defensar els valors de la convivència.

Marty Baron ho explicava en una entrevista a l’hora de deixar la direcció de The Washington Post (gener del 2021). «El desafiament més gran al qual ens enfrontem - deia - és que, com a societat, no podem posar-nos d’acord en una sèrie comuna de veritats perquè una part de la ciutadania es refia més dels seus sentiments que dels fets. No accepta cap presentació dels fets que contradigui els seus sentiments.»

«En una democràcia – afirmava Baron – hem de tenir un debat vigorós i vibrant, però necessitem operar des d’una sèrie comuna de fets. I avui dia ni tan sols ens podem posar d’acord en el que va passar ahir. Cal preguntar-se com pot funcionar la democràcia en un ambient així. Com funciona la premsa quan una part substancial de la població creu en coses que són directament falses i en teories de la conspiració delirants?».

Podem veure la magnitud d’aquest desafiament a través del paper que The Washington Post i The New York Times han jugat davant els quatre anys de presidència de Donald Trump, la violència policial contra comunitat afroamericanes i el negacionisme de la pandèmia o el canvi climàtic. Com a periòdics globals de referència, poden ser representatius dels mitjans que van mantenir la dignitat i la credibilitat del periodisme en les èpoques més difícils.

I ara què? L’editor de The New York Times, Artur Gregg Sulzberger, es va dirigir a la redacció per fer balanç d’aquesta ‘etapa fosca’ que han viscut els Estats Units. Per superar-la, va demanar als periodistes «mentalitat oberta, curiositat i empatia per ajudar a una nació fracturada a començar a entendre’s a si mateixa, per ajudar a les persones a veure més enllà de les pròpies fronteres».

Tant Baron com Sulzberger expressen el convenciment que defensar els valors del periodisme en un món dominat per les emocions esdevé un repte colossal. Es tracta de gestionar les emocions a partir de criteris ètics per evitar que serveixin de combustible per a l’odi, la fractura social, la xenofòbia, el negacionisme davant les evidències científiques, la desinformació, l’expansió de la mentida i els prejudicis...

El gran repte de futur és intentar curar les ferides emocionals de les persones que, com deia Maya Angelou, han experimentat el sentiment d’exclusió. Els processos polítics basats a dividir els éssers humans entre ‘els nostres’ i ‘els altres’, a fracturar en lloc de cohesionar, a situar els sentiments per sobre de la racionalitat, deixen incomptables víctimes. Per això, després d’aquestes experiències doloroses, sempre cal prendre el camí de la reconciliació, de l’empatia, de la recerca d’una veritat compartida, de la mirada llarga i oberta. Tant aquí, com a escala global.

 

Periodista
Josep Carles Rius Baró, nascut a Valls, és president del Consell de la Informació de Catalunya i de la Fundació Periodisme Plural. Va ser degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya. És doctor en Comunicació i autor del llibre ‘Periodismo en reconstrucción’ (UB, 2016). Professor de periodisme durant 25 anys a la UAB, ha estat sotsdirector de ‘La Vanguardia’ i també ha treballat a ‘El Periódico’, TVE o ‘Público’, entre altres mitjans 

Comentarios
Multimedia Diari