Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Persones, partits i país

Els partits que plantegen les eleccions del 27-S com a plebiscitàries estan realitzant darrerament uns moviments que basculen al voltant de què prioritzar
Whatsapp

Els partits que plantegen les eleccions del 27-S com a plebiscitàries estan realitzant darrerament uns moviments que basculen al voltant de què prioritzar: les persones, els partits o el país. Normalment, en unes eleccions legislatives els partits no fan altra cosa que prioritzar l’obtenció del màxim suport possible per a les seves sigles, en el benentès que consideren que d’aquesta manera contribueixen al benestar del país. Aquesta és, no cal dir-ho, una conducta del tot legítima que segueixen la pràctica totalitat de partits. De vegades, però, les prioritats individuals fan acte de presència i determinades persones prenen decisions que no vetllen per posar en primer lloc el bé comú (com ara al moment de confeccionar les llistes electorals, per exemple) i que tenen més a veure amb el fet d’assegurar el benestar (i el lloc de treball).

Si les eleccions del 27-S fossin unes eleccions autonòmiques com totes les anteriors, respondrien també a aquesta pauta. El que succeeix és que els partits que avui en dia aglutinen el nucli de l’electorat consideren que són alguna cosa més, que seran transcendentals per al futur del país i que, per tant, la confecció de les llistes amb què concorreran hauria de respondre a aquesta singularitat. És així com des dels propis partits han sorgit propostes de llistes que van més enllà de l’àmbit tradicional dels partits amb plantejaments com ara aparcar les sigles d’aquests, permetre la concentració d’opcions ara diferenciades o facilitar l’entrada d’independents de prestigi. Des d’entitats com l’ANC o Òmnium també s’ha posat sobre la taula la possibilitat de fer llistes al marge de les tradicionals dels partits per tal d’aglutinar el màxim nombre d’electors possible.

El problema rau en el fet que aquestes propostes no acaben d’encaixar en l’ordenació de tres dimensions claus: les persones, els partits i el país. I és que si es prioritza el país per sobre de les persones o els partits, per exemple, això implicaria no només fer desaparèixer del tot determinades sigles, sinó apartar de la primera línia polítics en actiu el modus vivendi dels quals és, justament, l’exercici de la política. Que la dispersió afebleix el vot sobiranista és un fet evident, però resta per veure si els principals actors (persones i partits) estaran disposats a sacrificar-se pel país tot fent un pas enrere. Temps al temps.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También