Petits plaers

Un dels aprenentatges que crec que tots plegats hem extret d’aquest període de confinament i limitacions és el d’assaborir els moments màgics que ens ofereix la quotidianitat. Els bonics moments de cada dia, que puguem convertir cada ocasió en un moment especial per a ser recordat.

La tassa de xocolata desfeta d’un matí de diumenge, una posta de sol d’un vespre de divendres o una conversa inesperada entre cafès, un dia qualsevol, poden ser avui -si sabem valorar-los i gaudir-ne- més especials del que hauríem mai suposat.

Entre aquest seguit d’experiències vitals del dia a dia, de caminar dins d’un museu ple de quadres, de notar la fredor de l’aigua del mar als dits dels peus o de copsar com es mouen compassades pel vent les branques d’olivera, hi trobem també el component literari.

És així com, per a molts, la lectura també ha estat un bon acompanyant de la primavera més estranya que mai havíem viscut. És en aquest marc que poques setmanes enrere vaig descobrir una nova col·lecció de novel·les que l’editorial Viena va encetar l’any passat i que, justament, porta per títol Petits plaers.

Aquests «petits plaers» que, per ara, tot just compten amb la primera dotzena de títols publicats, són una invitació delicada a l’apassionada literatura universal traduïda al català.

Així, trobem obres alemanyes, franceses, russes, angleses o italianes des de la meitat del segle XIX fins als nostres dies.

Ho fan, a més, amb unes edicions fresques que fan de bon llegir, amb entre 100 i 150 pàgines amb tipografia gran, perquè, com deia Anton Txèkhov, i així es reprodueix a cada volum, «l’art d’escriure consisteix en dir molt amb poques paraules».

Que aquest juliol, poc abans del Sant Jordi d’estiu, la col·lecció es presentés al remodelat castell de Vila-seca amb la participació del primer rector de la URV Joan Martí Castell i l’alcalde Pere Segura, després de fer-ho pocs dies abans a la nova llibreria Ona de Barcelona, amb l’editora Isabel Monsó i l’empresari Tatxo Benet, no va ser per casualitat: la impulsora del projecte i directora de la col·lecció és Blanca Pujals (Vila-seca, 1992), amb un fort vincle familiar amb la població de la Costa Daurada, on sovint passa els estius.

Així, amb aquesta incursió en el món literari de portades exquisides -rajoles tradicionals, sanefes creatives, línies evocadores- Blanca Pujals, detallista, segueix la tradició familiar, molt propera als mons de la literatura i de l’art.

He de reconèixer que habituat a la lectura d’assaig polític, història i gènere biogràfic, aquests petits tresors m’han permès recuperar de nou la lectura creativa de novel·les, d’una narrativa que ja havia oblidat i que m’ha traslladat, sense pensar-ho, als pensaments dubitatius de l’aristocràcia cultivada de l’època, a cavall de l’impressionisme, les extenses finques centreeuropees, les lluminoses vil·les mediterrànies i els diàlegs pensatius, en els quals els personatges reflexionen sobre allò que han dit o el que voldrien haver expressat, sense que hagi estat pronunciat: «Ara, vet aquí que aquells dies m’havien trasbalsat prou per dur-me a reflexionar» o bé «ja no presto atenció al sol, ni tan sols al gust del cafè».

El paisatge bucòlic, ben adjectivat, ens evidencia el paper clau dels traductors, que han de precisar cada detall perquè, sense perdre l’originalitat del llenguatge, se’ns faci proper: «En la calor de la tarda, les cases semblaven estranyament profundes, silencioses i replegades sobre els seus secrets».

Si hem viscut dies rúfols i aquest pot ser un estiu sufocant ple de xifres creixents, corbes preocupants i percentatges de sospir, una bona lectura ens pot permetre traslladar-nos momentàniament a un món imaginari de relat cinematogràfic, en espera del que passi a la tardor.

Com es preguntava la jove Cécile, la protagonista de Bon dia, tristesa (Viena, 2020), feliç i despreocupada, «rèiem junts, enlluernats, peresosos, agraïts. Teníem el sol i el mar, el riure i l’amor... Que potser tornaríem a trobar mai com en aquell estiu, amb aquella brillantor, aquella intensitat?»

Així, avui, amb totes les precaucions que siguin necessàries, però intenteu gaudir de cada instant. Bon estiu!