Más de Opinión

Opinión Conduir per Barcelona, una gimcana plena d’obstacles

Plaça Imperial Tarraco versus Plaça Espanya

Posar-se al lloc de l’altre. Cada cop hi ha més problemes de convivència entre cotxes, busos, motos i vianants. A més s’ha consolidat un reguitzell d’hàbits infractors per part de tots els conductors, ningú no en surt ben parat

Laura Solé

Whatsapp
Laura Solé.

Laura Solé.

Conduir per Barcelona és tota una experiència i cal certa perícia, sobretot als carrers amb més densitat de vehicles. Fins al punt que hi ha persones que, tot i ser conductors experimentats, no s’atreveixen a circular-hi o d’altres que, tot i ser barcelonins, prefereixen treure’s el permís de conduir en qualsevol altre lloc que no sigui Barcelona.


Fa uns dies, al programa Matriculats de TV3 sortia un noi que no callava ni sota l’aigua, de tal pare… i que estava preparant-se per fer l’examen de conduir a Mataró però que volia tenir l’experiència de circular per la plaça Espanya de Barcelona, això sí, acompanyat del seu instructor amb un fre també a sota el peu. Tot un valent! Les places-rotonda acostumen a ser jeroglífiques, però la plaça Espanya de Barcelona ho és especialment, res a veure amb la Imperial Tarraco.

A Barcelona circulen 970.000 vehicles i molts d’ells són motos.  És la ciutat europea amb més motos per habitant i també amb més dones moteres. L’ús de motos per part de les dones a Barcelona triplica el de ciutats com París. L’auge va coincidir amb l’aprovació el 2004 de la nova legislació, que permetia a tots els conductors de cotxes amb més de tres anys d’experiència portar una moto de fins a 125 centímetres cúbics. Després, la crisi econòmica les va acabar de consolidar. És un fet que, si no tens moto a Barcelona, ho tens magre per arribar a l’hora prevista als llocs perquè mai saps quin trànsit trobaràs. Més o menys pots preveure com està el trànsit a certes hores, les que no són hores punta d’entrada i sortida de la feina o les escoles, però quan ja saps que hi haurà molta intensitat de trànsit és habitual que, entre els milers de vehicles que circulen per la ciutat, n’hi hagi algun que tingui pana o algun accident i si això, a més, passa a les rondes, ja has begut oli. Tota Barcelona queda col·lapsada.

La moto, a més de permetre esquivar algunes cues, també és un vehicle més econòmic que el cotxe, pagues menys d’impost de circulació i t’estalvies pagar per aparcar. Els pàrquings són caríssims i és impossible aparcar de franc. Sí que hi ha zones d’aparcament gratuït, però a la pràctica són poques, llunyanes i sempre estan plenes. O sigui, que si veniu a Barcelona amb cotxe, us haureu de rascar la butxaca.

Tanta moto de vegades crea problemes de convivència entre cotxes, busos, motos i vianants. I no m’oblido de l’auge de les bicicletes que aporten a qui les utilitza molts avantatges i a qui les pateix, molts ensurts. L’altre dia anava passejant pel carrer Gran de Gràcia, que no té unes voreres gaire amples, i vaig espantar-me amb el ring-ring impacient d’un ciclista que es creia que tenia tant de dret com jo a anar per la vorera. I potser tenia tot el dret. La veritat és que trobo a faltar una campanya específica de l’Ajuntament de Barcelona que clarifiqui les normes d’ús. I no només de les bicicletes, també de tots els artefactes amb rodes que es passegen per la ciutat, ja siguin amb motor o tracció humana: patinets, patins, bicitaxis, tricicles... De normativa, n’hi ha però és ben confosa i complicada i la conseqüència és un ‘campi qui pugui’ que crea problemes de convivència ciutadana i un caos en la circulació.
 

Cadascú de nosaltres podem ser més d’un tipus de conductor a la vegada. Potser un dia ens convé agafar el cotxe, un altre la moto, també podem ser ciclistes, vianants o usuaris del transport públic. Però quan estem utilitzant qualsevol mitjà de transport, sovint trobo a faltar educació i posar-nos en el lloc de l’altre. A més s’han consolidat a Barcelona un reguitzell d’hàbits infractors per part de tots els conductors, ningú no en surt ben parat. En el cas dels motoristes, per exemple, és molt freqüent que arrenquin abans que es posi verd el semàfor, que circulin fent ziga-zagues, que envaeixin el pas de vianants als semàfors, que no senyalitzin les maniobres, que aparquin en qualsevol vorera sense tenir en compte l’amplada, que circulin pel carril bus, etc. 

Els conductors de cotxes també tenen els seus hàbits infractors com aturar-se en doble fila on els surt dels nassos, no senyalitzar les maniobres o accelerar més del compte, això també val per a les motos. I pel que fa a les bicis, que van per on volen i per on menys te les esperes, quan circulen correctament per la calçada s’ha instaurat saltar-se els semàfors, com si les normes de circulació i la seguretat no anessin amb elles.

Aquestes i altres infraccions fan que circular per Barcelona sigui una autèntica gimcana plena d’obstacles. I el que és més dramàtic i hauria de ser un argument per canviar hàbits és que Barcelona és la ciutat de Catalunya on hi ha més accidents i on una de cada quatre víctimes mortals són motoristes.

*Vinculada als serveis informatius de TV3, Laura Solé ha presentat el ‘324 Comarques’ i l’espai ‘L’Entrevista’ del 324 i ha participat al programa ‘Els matins’. Fa classes a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Temas

Comentarios

Lea También