Plou o fa sol?

D'un temps ençà els partits liberals / conservadors han reeixit a apropiar-se d\'uns valors als quals l\'esquerra, de forma incomprensible, ha renunciat

Josep M. Arauzo

Whatsapp

D’un temps ençà els partits liberals / conservadors han reeixit a apropiar-se d’uns valors als quals l’esquerra, de forma incomprensible, ha renunciat. Així, valors com ara l’esforç, el sacrifici, o els incentius a la feina ben feta, han desaparegut progressivament de l’imaginari col·lectiu dels partits situats a l’esquerra de l’espectre polític i han passat a engruixir l’argumentari dels partits de caire més liberal i/o conservador. A França, per exemple, en tenen un exemple clar amb els postulats del Front Nacional al voltant de matèries sensibles com ara la immigració o la seguretat, que arriben molt sovint (massa, potser) a extrems força inversemblants. Així, no és estrany que davant de qualsevol pronunciament de Marine Le Pen del tipus «avui fa bon dia», els líders anomenats «progressistes» surtin a corre-cuita a declarar que «avui plou»... encara que a l’Hexàgon hi faci un sol espaterrant. Té sentit, això? De ben segur que no. De fet, només serveix per crear falses frontisses i divisions socials i, al cap i a la fi, fa que no s’abordin amb rigor i seriositat els aspectes claus de la gestió de la cosa pública. El casés que, tingui o no tingui sentit,passa.

Al nostre país, però, no sembla que ens hi trobem molt lluny, sobretot al voltant dels termes que tothom reconeix com a «sensibles», quasi bé sempre al voltant de la immigració i els processos d’integració social. I és que és sobre aquests temes que els partits de caire conservador han pres avantatge a formular primer (de manera molt clara) un conjunt de plantejaments contraris a la lliure circulació de persones procedents de fora de la UE, a denunciar determinades pràctiques delictives comeses per alguns d’aquests ciutadans, a queixar-se d’un suposat tracte de favor pel que fa a l’accés a prestacions socials o, entre d’altres, a qüestionar l’encaix de pràctiques com ara el vel femení en l’àmbit de la nostra societat.

Arribats a aquest punt ens hauríem de preguntar si plou o si fa sol. De vegades no ho sabem i ens acabem refiant del que ens diuen els nostres polítics. El problema és que molt sovint ni ells ho saben, i llavors simplement es limiten a reproduir / contradir el que han dits els seus col·legues més matiners.

Una societat madura com la nostra no hauria de necessitar tants intermediaris per formar-se una opinió serena i racional sobre el món on vivim. I és que per saber si plou o si fa sol només cal treure el cap i mirar per la finestra.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También