Plàstica educativa

La visual i la plàstica podria ser l’assignatura a través de la qual molts alumnes transmetin i projectin els seus sentiments i sensacions

FRANCESC MARCO-PALAU

Whatsapp
FRANCESC MARCO-PALAU

FRANCESC MARCO-PALAU

Aquests darrers mesos, les aules han estat un dels àmbits de debat vinculats a la gestió de la situació actual. Així, la compatibilitat dels més petits amb el teletreball dels pares i mares i les possibilitats digitals de l’ensenyament han estat a l’ordre del dia.
De la mateixa manera, aquests darrers dies són moltes les famílies que ja pensen en com serà la tornada a l’escola del setembre. Les escoles, obertes i segures, tenen, doncs, un repte logístic a superar, sobretot pensant en hipotètics –i no desitjables– rebrots que puguin tenir lloc a la tardor, tal com apunten alguns epidemiòlegs. 

En aquest marc, caldrà que tots plegats donem suport i confiança als responsables educatius de les nostres institucions que, juntament amb els responsables de salut, tindran tota la informació per dictaminar el que serà millor en cada cas. 

Més enllà de les qüestions logístiques i tècniques més immediates del món educatiu –que, sens dubte, són les més urgents–, n’hi ha d’altres més de fons, de les quals és important també tenir-les present. Un exemple d’aquestes darreres és el del currículum acadèmic.

El del currículum és un d’aquells temes que van apareixent periòdicament en els altaveus mediàtics per la gran afició d’anar canviant el sistema educatiu cada pocs anys, sovint a mercè de les alternances polítiques de torn.

Així, si la filosofia i la literatura catalana sempre han hagut de reivindicar-se en un món que es dirigeix en direcció contrària al de les humanitats, sembla que els ensenyaments artístics no corren una millor sort.

Davant la futura Llei orgànica de modificació de la LOE (LOMLOE), que substituiria la llei del 2013, i com cada vegada que hi ha un canvi de legislació educativa, les arts s’han de vindicar de nou.

En un moment que sembla que només les matemàtiques, les ciències i la tecnologia poden aportar prosperitat, cal posar en valor de nou matèries de pensament i valors

Així, aquest mes de juny el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Belles Arts i Professors de Dibuix de Catalunya (COLBACAT) ha enviat una carta a la ministra d’Educació i Formació Professional Isabel Celáa –la promotora de la llei– per recordar-li que si de debò té per objectiu fomentar «el pensament crític, la comunicació, col·laboració i creativitat» de l’alumnat, tal com ella va reconèixer en un article recent, caldria garantir que la matèria de Visual, audiovisual i artística sigui continuada i progressiva al llarg dels diversos cursos de l’ESO i que així ho reguli i ho garanteixi la futura llei.

Crec que és una demanda totalment lògica, ja que, com m’explicava pocs dies enrere la degana del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Belles Arts i Professors de Dibuix de Catalunya, Guiomar Amell, el pensament visual és el primer llenguatge de la humanitat i segueix essent avui un mitjà de comunicació omnipresent entre les persones. En aquest sentit, Amell, amb una àmplia trajectòria vinculada a l’enfortiment de la cultura i la cohesió social, remarcava que l’alumnat, com a futurs ciutadans, han de beneficiar-se també de les potencialitats artístiques que estimulen la percepció i les imatges mentals, font de la imaginació i la creativitat. 

En un moment que sembla que només les matemàtiques, les ciències i la tecnologia poden aportar prosperitat, cal posar en valor de nou matèries de pensament i valors. No en va, durant els anys d’institut, alguns dels meus millors records del Martí i Franquès els associo a les classes de llatí i grec, història, francès, literatura, història de l’art i filosofia. Totes elles, assignatures vocacionals fora dels cànons d’avui, en les quals la reflexió i l’imaginari cultural hi té un paper destacat.

A la carta que us esmentava abans, el col·legi professional reconeix allò que molts podíem intuir: que sovint l’assignatura de plàstica es considera un “ornament” educatiu. Postergada per alguns, només aquells educadors i aquelles direccions que valoren la seva capacitat pedagògica i didàctica –i, per sort, sé que a la demarcació de Tarragona en són molts– la desenvoluparan amb totes les seves potencialitats, com caldria fer a tot arreu.

A partir del setembre, a més, la visual i la plàstica podria ser l’assignatura a través de la qual molts alumnes transmetin i projectin els seus sentiments i les sensacions després dels mesos més estranys de les nostres vides.

Donem valor a l’art! 

Temas

Comentarios

Lea También