Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Opinion Punto de vista

Podem seguir badant amb l’habitatge a Tarragona?

Clar que urbanísticament no es pot abandonar el Centre, la Part Alta o el Serrallo... Però no és menys cert que les accions de millora urbanística i de rehabilitació han de ser compatibles amb el creixement

Laura Roigé

Whatsapp
Podem seguir badant amb l’habitatge a Tarragona?

Podem seguir badant amb l’habitatge a Tarragona?

Quan em pregunten què és el primer que canviarà a la societat postcovid sempre dic el mateix: les cases, així en genèric. Aquests llarguíssims mesos de confinament ens han forçat a redescobrir l’espai on passem la major part de la nostra vida. I resulta que sense el neguit del dia a dia ens hem adonat que balcons i terrasses han estat els nostres particulars oasis. Balsàmics refugis des d’on mantenir el contacte físic amb el món, mostrar solidaritat, omplir-los de natura i respirar.

Espero i desitjo que mai més calgui tancar-nos a casa. Però, en qualsevol cas, estic segura que la mirada cap a l’habitatge, l’actual o el que algun dia ens proposem comprar o llogar, ha canviat per sempre.

Conceptes com saludable, sostenible i connectats (en l’àmbit digital) marcaran la tendència, però sobretot les necessitats més immediates. I aquí les administracions hi tenen un paper decisiu. Ja que són elles les que han d’afavorir que la iniciativa privada doni resposta a aquestes demandes tot seguint, òbviament, les línies traçades pel que fa al creixement urbanístic de la ciutat.

No s’entendria que les administracions, sobretot la local, mirés cap a una altra banda. O s’entestés en comprometre el futur de Tarragona d’acord amb clixés que, si no es corregeixen, seguiran obligant que molts joves, i no tan joves, hagin de fer vida fora de la ciutat que els va veure néixer.

Clar que urbanísticament no es pot abandonar el Centre, la Part Alta o el Serrallo. Clar que cal fomentar la rehabilitació. Clar que cal tenir cura per la natura. Clar que Tarragona, en el seu conjunt, ha de ser la ciutat que faci goig visitar i habitar. Però no és menys cert que les accions de millora urbanística i de rehabilitació han de ser compatibles amb el creixement. Amb el benentès que amb la rehabilitació, sempre que sigui possible rehabilitar un immoble, no n’hi ha prou per donar resposta a la demanda.

Una demanda que no se sustenta tant (o només) en el creixement de la població, com amb els nous usos lligats a l’habitatge. I que tenen a veure amb els models familiars: és un fet que les parelles es divorcien, augmenten les famílies monoparentals, els joves s’independitzen i la gent gran no té tendència a anar a viure amb els fills.

Cal donar resposta a aquestes realitats. Com també la cal donar a tots aquells que si no troben l’habitatge que volen a Tarragona el buscaran a fora.

Segur que podem seguir badant? Planificar el creixement d’una ciutat no es fa d’un dia per l’altre. Ni en funció de modes, capricis o creences. El POUM que tenim avui és fruit del consens polític i l’acurada tasca d’especialistes en urbanisme. No es va aprovar en temps dels romans, sinó el 2013. I es va planificar amb el propòsit de donar-li una continuïtat suficient en el temps per a respondre a les necessitats d’una societat moderna i d’una capital amb una creixent influència al territori, tot dotant-lo de la necessària seguretat jurídica per fer possible aquest planejament.

Aquests dies hem assistit a un despropòsit, un més, en relació amb el creixement urbanístic de la ciutat. Malauradament ens ha quedat palès que per a alguns polítics més enllà de l’horitzó dels quatre anys no hi ha res. Aquesta sistemàtica manca de visió no deixa de ser preocupant, i més ara, immersos com estem en una de les crisis econòmiques més greus de la nostra història recent.

Aturar el projecte de Mas d’en Sorder, com també seguir posant bastons a les rodes al de la Budellera, deixa a la ciutat de Tarragona en una situació molt compromesa i envia un nociu missatge a tots els possibles emprenedors que tinguin previst invertir, fomentar l’ocupació i crear riquesa aquí. I que no és altra que el de la inseguretat jurídica. El diner és poruc.

Només pel que fa a la Budellera cal recordar que el projecte d’urbanització contempla notables beneficis per a la població, com ara la cessió a la ciutat de la Platja Llarga (concretament 10,5 hectàrees a primera línia de costa), la creació de 48,5 hectàrees en parcs i jardins, la cessió a Tarragona de 17,2 hectàrees de sòl per la construcció d’equipaments escolars, sanitaris, culturals, esportius i la construcció de 800 pisos socials.

Per això vull demanar a la nostra administració que sigui més curosa i tingui entre les seves prioritats sumar per atraure inversions i impulsar projectes de futur, amb el benentès que es tracta de crear llocs de treball, generar riquesa i, en definitiva, dotar-nos d’un futur amb més oportunitats i benestar. No oblidem que d’aquesta no en sortirem amb bones paraules, sinó amb l’empenta dels emprenedors.

Comentarios

Lea También