Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Políticament (in)correcte

Durant les darreres setmanes, l\'actualitat ha estat monopolitzada per la detenció d\'una cèl·lula gihadista que pretenia atemptar a Catalunya
Whatsapp

Durant les darreres setmanes, l’actualitat ha estat monopolitzada per la detenció d’una cèl·lula gihadista que pretenia atemptar a Catalunya. Al marge de l’actuació estrictament policial, el Camp de Tarragona n’ha estat protagonista per dues mesquites, les de Reus i Torredembarra, conegudes per ser, presumptament, un focus de radicalisme islàmic. Tot aquest afer ha generat un reguitzell d’interpretacions i de posicionaments de signe molt divers per part dels partits, algunes relativament raonables i d’altres força menys. No entrarem aquí a decantar-nos per cap d’elles, sinó a plantejar-ne un parell de pròpies. La primera és d’una obvietat meridiana, i és que cal no confondre cap religió amb l’ús i l’abús que determinats individus en puguin fer. Així, equiparar l’Islam al terrorisme és una barbaritat. Per tant, l’estigmatització dels fidels a l’Islam només pels actes que altres diuen cometre en nom seu no té cap mena de sentit. La segona, però, és el que en podríem dir políticament incorrecte, i és que a casa nostra hi ha greus problemes d’integració. Aquesta és una afirmació sense cap biaix ideològic, que neix d’observar la realitat. Ara per ara, del que es tracta és de ser conscient de quins problemes hi ha a la nostra societat, de veure’ls, de prendre’n nota i de dibuixar-ne solucions. Aquests problemes d’integració no només suposen la creació de guetos a marxes forçades sinó que, per desgràcia, han generat respostes pseudoprogressistes d’una gravetat inusitada. Així, molt sovint s’han confós els models socials amb els models religiosos i, en conseqüència, s’han acceptat (per activa o per passiva) pràctiques que no encaixen de cap manera ni amb el nostre ordenament jurídic ni amb el nostre model social, amb l’excusa que són pròpies d’altres religions. Alguns d’això en diuen, equivocadament, tolerància. És en aquest sentit que massa sovint acceptem, tolerem i, per tant, col·laborem, a la discriminació que pateixen les dones de fe musulmana atès que, pel que es veu, això és una qüestió religiosa. Arran de l’estigmatització injustificada que pateix el col·lectiu musulmà a casa nostra n’hi ha que consideren que cal equilibrar la balança i que això passa per acceptar-ho tot, encara que suposi mirar cap a un altre costat quan hi ha noies musulmanes obligades a tapar-se el cap o a apartar-se de determinades activitats educatives.

Que hi hagi partits amb un discurs xenòfob no ha de fer perdre el nord a la resta. I és que «la» discriminació és deixar que a alguns els facin allò que no consentiríem que fessin als nostres fills. Malauradament, aquest és un discurs políticament incorrecte.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También