Polítics hipotecats

De tots els polítics del Partit Popular el més honest va ser l’expresident de la Generalitat valenciana i exministre del segon govern d’Aznar, Eudardo Zaplana. En un rampell de sinceritat, Zaplana va amollar aquella frase que ha quedat per a la història de l’honestedat: «Yo estoy en política para forrarme». Actualment, però, aquest objectiu és cada cop més difícil d’assolir. La persecució de la corrupció i les lleis de transparència fan de la política un lloc inhòspit per fer-se d’or. Així es pot deduir de la declaració de béns i rendes que han de fer els parlamentaris al començament i al final de cada legislatura. Els diputats i senadors de Tarragona estat endeutats fins a les celles. No estan a la pell de conill, però gairebé. Entre tots plegats deuen més de 800.000 euros als bancs. Només Joan Ruiz (PSC) i Ferran Bel (DiL) estan en pau amb les cases de canvi. En aquest país és habitual anar d’un extrem a l’altre. Ara a la política s’hi està per pagar deutes.