Port amb vent de popa o amb mar de fons

La gallina o l’ou? El port o la ciutat? És absurd plantejar-se què va ser primer. Heus aquí una associació inevitable i molt antiga, determinant d’un axioma que històricament es verifica, implacable, des de fa més de dos mil anys: si el port va bé, la ciutat prospera. Cert. I el seu invers, doncs també. No ho perdem de vista.

El port. La més vella indústria de Tarragona. El seu èxit i la seva prosperitat seguiran influint de manera decisiva en el futur immediat i en el més llunyà. Una base imprescindible de l’economia local, l’evolució i perspectives de la qual ha de seguir la ciutadania preocupada per la sostenibilitat econòmica del territori, és a dir la dels seus habitants.

El balanç del 2016 portuari resulta moderadament optimista. Ve assenyalat pel manteniment del volum de tonatge mogut l’exercici anterior amb oscil·lacions en alguns tràfics, això sí, no sempre conjunturals. Atès que tenim unes aigües profundes i unes excel·lents comunicacions terrestres en relació amb els ports espanyols, disposem d’uns actius que sap jugar bé per mantenir i consolidar diferents tràfics, com els productes energètics, el gra o els vehicles. Però hi ha dos sectors estratègics en què hom es juga la viabilitat, la competitivitat i en definitiva, el futur: Els creuers i els contenidors.

El moviment de creuers ha experimentat enguany un creixement colossal. És clar que es partia d’uns nivells irrisoris molt fàcils de batre, però 22 creuers i 16.000 creueristes són unes xifres notablement esperançadores. Però encara discretes, recordi’s que Barcelona en mou un milió llarg cada any.

La direcció comercial està seguint una bona estratègia. Sap jugar bé les cartes disponibles, aquestes: un hinterland atractiu a base de valors propis, com patrimoni, parcs temàtics, etc., bones comunicacions... però també, per què no dir-ho, proximitat a Barcelona, pes pesant turístic a escala global per bé que amb símptomes severs de saturació que ens poden beneficiar.

Allò aconseguit és un èxit que cal destacar, però segueix sent insuficient. Cal aspirar a més i posar les bases per aconseguir-ho. No s’ha de renunciar a apostar pel creixement i, en aquest sentit, la consolidació de la condició d’home port d’una línia de creuers ha estat un punt important, d’aquells que han de marcar tendència. La despesa d’un creuerista es dispara per quatre en els home ports (bases de partida-arribada), sense comptar amb altres efectes multiplicadors difícils de quantificar, però reals. Les institucions públiques, així com el sector privat i la pròpia ciutadania, haurien d’implicar-se més en el desenvolupament d’un sector amb moltes possibilitats d’expansió.

A l’altre extrem, el tràfic de contenidors no acaba d’arrencar. Es van erigir unes instal·lacions magnífiques... i gairebé buides, circumstància que exigeix una política comercial molt activa i revisar algunes coses. Aquí, la competència no sempre prou lleial de València i sobretot de Barcelona, és una muralla que el Port no aconsegueix penetrar encara. Es fan passos destacables, com la creació d’una nova línia regular amb l’altre extrem del Mediterrani (Turquia) que de moment han evitat la catàstrofe, però resta encara molt per aconseguir.

El Port segueix navegant prou bé, però la mar segueix traïdora i no pot badar. No podem badar.