Porta’t bé! No facis enfadar! Quan som la clau del problema sense saber-ho

El dissabte 26 de maig vaig tenir l’honor de participar en el concert solidari a favor i en record dels presos i preses i totes les persones exiliades polítiques a la plaça d’Anton Borrell de Reus.

Vaig llegir una carta escrita per l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, des de la presó d’Alcalá-Meco en què agraïa el suport, les mobilitzacions, les cartes rebudes...

Era una carta encoratjadora, plena de desitjos de pau i prosperitat, poc pròpia d’una persona que fa dos mesos que està tancada en un centre penitenciari. L’ambient de la trobada era festiu, tothom qui va cantar o col·laborar en les presentacions, les lectures o les xerrades ho va fer voluntàriament i, com sempre, amb la clara intenció més d’entretenir i compartir que no d’imposar.

Cap a la una de la matinada van arribar dos joves amb la intenció d’agredir el públic que passava tranquil·lament la nit de dissabte. Quina va ser la reacció dels assistents a l’acte? La calma. Ningú no va caure en la seva provocació. Van aconseguir dissuadir-los i no va anar més enllà. Ningú no va respondre violentament. Aquest és el nostre tarannà.

Darrerament haureu sentit parlar de la «neutralitat» dels carrers. Què s’entén per un carrer neutral? Què no té connotacions polítiques? Ni manifestacions artístiques, estàtues o plaques que poden molestar profundament per les seves connotacions dictatorials? O és que ens estan dient que no podem evidenciar el nostre malestar pintant o penjant un llaç groc en suport dels presos polítics? Per què? Per evitar aldarulls amb els qui vindran a treure-ho de males maneres.

Com? Sí, no podeu penjar res que els molesti i que els desperti la ràbia, perquè aleshores vindran i us pegaran. És el que es coneix com: vosaltres us ho heu buscat.

Em recorda aquell afany de culpabilització indirecta: «Clar, ho vas deixar a la vista dins del cotxe i te’l van obrir i t’ho van robar».  O «com no vols que t’increpin pel carrer si vas vestida així?». 

A Castellbell i el Vilar obligaran a demanar permís a l’Ajuntament per penjar símbols a la via pública per evitar aldarulls.  Mataró prohibeix la plantada de creus gorgues (símbol discutible) a la platja per evitar una nova batussa com la de Canet de Mar. No sé què han decidit a Sant Esteve de les Roures o a Arenas de Mar, encara no s’han pronunciat.

Acabo amb les paraules del nou número dos de la Fiscalia Superior de Catalunya, Pedro Ariche, que ha demanat als Mossos d’Esquadra que evitin que s’ocupin els espais públics de manera irregular per evitar situacions de confrontació per motius ideològics. Oh, sorpresa!

També ha dit que defensarà els ciutadans que han patit actes de coacció, amenaça o discriminació o rebuig públic per les seves idees, pensament... respirem...

Fins que confirmem que es refereix als alumnes fills dels guàrdies civils de Sant Andreu de la Barca o els policies nacionals expulsats dels hotels després de les càrregues policials de l’1 d’octubre.

El problema som nosaltres, i segurament els més perillosos són els avis i àvies de Reus que cada dia es concentren a la plaça del Mercadal de Reus desafiant fins i tot en el seu moment la prohibició de manifestar-se per part de la Junta Electoral. 

Comunicadora. Montse Llussà va néixer a Reus, on va començar la seva trajectòria radiofònica. Treballa al ‘Versió RAC1’. Veu d’espots i programes a Canal Reus, TV3 i TVE. Graduada en logopèdia, és professora de veu a Blanquerna.