Portugal ha regularitzat la situació dels migrants perquè puguin accedir al sistema de salut

El virus no pregunta per papers ni nacionalitats. Si la pandèmia ha evidenciat problemes sistèmics de tot tipus (laborals, socials, econòmics,  mediambientals, urbanístics), ho ha fet també en assumptes migratoris

03 agosto 2020 09:04 | Actualizado a 03 agosto 2020 09:11
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Llegeixo a La Vanguardia: «mor un jornaler després de patir un cop de calor i ser abandonat en un centre sanitari. L’home, de 50 anys i vestit amb roba de treball, va ser tret d’una furgoneta a l’entrada de les instal·lacions».

Segons recull la notícia, l’home va ser abandonat encara conscient en un centre de salut a Lorca (Múrcia). Cap conegut l’acompanyava quan es va esvair, tampoc quan va morir.

Una altra mort solitària, una més en temps de pandèmia, encara que aquesta vegada no pel virus sinó per treballar. Per treballar, segurament, il·legal.

La fotografia -genèrica- que acompanya el text és d’un jornaler negre recollint préssecs. La mort d’aquest home (la notícia no recull si el centre va ser capaç d’identificar-lo, de donar-li un nom) ha estat posada en coneixement de les autoritats.

Hem sentit molt parlar de jornalers en els últims dies amb el brot del Segrià, amb el brot a la Franja.

De nou, criminalització del treballador «estranger», acusacions gratuïtes (en molts casos per part de tertulians còmodament assentats a Barcelona) als pagesos d’explotació i de mantenir els seus treballadors en situacions quasi esclavistes, en un sector que es beneficia i fomenta l’arribada a la zona de milers d’homes joves en condicions de vida precàries que facilita la transmissió del virus.

Com si la necessitat de mà d’obra per a la campanya de la fruita fora alguna cosa nova enguany, com si els pagesos no estiguessin subjectes a la legislació laboral i/o inspeccions de treball, com si la situació d’amuntegament i que arribessin centenars de joves a Lleida, sense papers, potser acabats d’arribar a la Península, pogués sorprendre a propis i estranys.

Em va agradar la resposta del paer en cap de Lleida, en Miquel Pueyo, que defensava la necessitat d’una resposta estructural a aquest problema que es repeteix any rere any, en un sistema que no permet a l’agricultor guanyar-se la vida decentment i que no soluciona el problema de mantenir  migrants en situació d’il·legalitat durant una pandèmia.

Pueyo va demanar a l’Estat la regularització dels migrants, però la seva demanda pel que es veu va anar a oïdes sordes. Oïdes més sensibles i sensates té el Govern de Portugal, que va decidir al març la regularització urgent de tots els immigrants que tenien pendent l’autorització de residència.

No hauria estat desgavellat arribar a algun tipus de regularització, encara que hagués estat només temporal, del col·lectiu arribat a Lleida.

Situació precària dels temporers

La situació sanitària a Lleida millora, però la situació precària dels temporers es repeteix (vegeu la notícia de Lorca) i es repetirà en altres zones i en el cultiu d’altres productes.

Més enllà d’una reflexió profunda de quin sistema de producció agrícola tenim i hauríem de tenir i que ens preguntem què ens posem a la boca i a costa de què o qui, urgeixen solucions.

El virus no pregunta per papers, nacionalitats o colors de pell i si acceptem amb gust i reclamem amb afany i sense por al virus turistes europeus, llavors hauríem així mateix d’exigir que aquells que treballen al juliol i agost (i la resta de l’any) perquè arribin a les nostres taules gaspatxos i amanides, nectarines i síndries (o carn i peix), ho puguin fer en condicions dignes i de forma protegida.

Tots, agricultors i jornalers. 

«En aquests moments resulta més important garantir els drets dels més febles, com és el cas dels immigrants. Assegurar l’accés dels ciutadans migrants a la salut, a la Seguretat Social, a l’estabilitat en l’ocupació i l’habitatge és un deure d’una societat solidària en temps de crisi», va declarar al diari Público el ministre d’Administració Interna de Portugal, Eduardo Cabrita. Doncs això. Encara sort que tenim Portugal.

Seguiran estant

Si la pandèmia ha ajudat a evidenciar problemes sistèmics de tot tipus (laborals, socials, mediambientals, econòmics, de qualitat de vida, urbanístics), ho ha fet així mateix en assumptes migratoris.

En molts casos, el tancament de fronteres ha suposat una disminució del fenomen migratori. Però, amb tota seguretat, a mesura que la situació es vagi «normalitzant» (per definir d’alguna manera el món pre-Covid), els migrants estaran allà.

Ho han estat sempre, la humanitat ha migrat sempre. I ho tindran pitjor: se’ls acusarà de transmetre el virus (els turistes, pel que es veu, no són transmissors, en aquest cas), i/o de furtar llocs de treball (res de nou en aquest camp).

I, per descomptat, seran utilitzats políticament per obtenir rèdits electorals amb missatges populistes, racistes, xenòfobs, plens de mentides repetides mil vegades. Fa por -i mandra- la campanya presidencial dels Estats Units. Amb un Trump necessitat de desviar l’atenció sobre la gestió de la pandèmia, tot el pes dels seus missatges d’odi cauran en els migrants.

Però no oblidem: el que ho tinguin pitjor comptarà amb beneplàcit europeu. Al cap i a la fi, no deixa de criminalitzar la migració. Que ens aprofitin les nectarines, això sí.

Comentarios
Multimedia Diari