Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Posar el riu Francolí al lloc que li pertoca, després de les riuades de l’octubre passat

Un riu a l’esquena dels seus municipis. El Francolí passa per la majoria de pobles de l’Alt Camp i el Tarragonès lluny del seu nucli i això li ha fet perdre força protagonisme 

Ramon Puig

Whatsapp
Ramon Puig

Ramon Puig

Avellaners del riu. Així vàrem batejar la caseta que vàrem construir fa uns anys a una petita explotació agrícola al terme dels Garidells, el primer poble de l’Alt Camp venint de Tarragona cap a Valls.

El nom ho vàrem immortalitzar fa un temps amb una rajola de ceràmica elaborada per Francesc Sambola, un dels últims artesans que mantenen l’ofici a Verdú (Urgell). La seva botiga està dominada pels càntirs típics de color negre, coneguts per la seva capacitat de refrescar l’aigua interior, amb la qual cosa era una peça obligada a totes les cases quan les neveres no havien arribat a les llars.

El nom el vàrem triar perquè és la denominació de la partida on hi ha el camp d’avellaners. I  des de fa uns mesos no hi cap dubte:  asseguts al pedrís de pedra de fora podem veure el pas del riu Francolí a tocar. La riuada de l’octubre passat va tornar a modificar el paisatge al voltant del riu com ho va fer 25 anys enrere. Els arbres i canyissars que amagaven i protegien el riu van ser arrasats  pels aiguats, que van deixar al descobert el tram que està a punt d’enfilar els darrers deu quilòmetres camí de Tarragona. De fet, pels de casa, és tot un clàssic arribar-se al riu fins i tot travessar-lo per arribar a la Granja dels Frares, al terme del Morell, antic molí de farina i avui convertit en un parc. 

Durant el desconfinament tots hem tornat a trepitjar el nostre entorn més immediat i redescobrir una xarxa de camins i senders, massa sovint deixats en l’oblit per les administracions i els propis veïns.

Això mateix penso del riu Francolí en el seu tram final, on les xarxes viàries i ferroviàries han fet allunyar-lo dels seus municipis. El Gaià, al nord de l’Alt Camp i el Tarragonès, té la sort de passar pel mig de la majoria de pobles i ha mantingut l’estreta vinculació amb els seus veïns. Excursions a peu  pel meandre de Vilabella, seguir la ruta del Cister entre Aiguamúrcia i Vila-rodona o senzillament fer el tram final des de Ferran fins a la desembocadura d’Altafulla són tres exemples per gaudir del riu que neix a Santa Coloma de Queralt.

I cal reconèixer al Catllar la capacitat per recuperar el seu fantàstic castell -patrimoni històric- i, al mateix temps,  també per reconvertir un antic càmping en  l’espai d’oci de la Torre d’en Guiu -patrimoni natural- a disposició de la població i punt de partida per a moltes excursions. 

No podem dir el mateix del Francolí, que passa allunyat dels nuclis de bona part dels municipis de l’Alt Camp i el Tarragonès. Aquests últims dies hem seguit el camí del Francolí que surt de la Granja dels Frares al Morell  i connecta amb l’anella verda de Tarragona, a l’altura del Pont del Diable, una vegada travessada la N-240. És una via nascuda per estendre la xarxa de subministres per al complex petroquímic de la Pobla de Mafumet.

Al 2018 la Diputació de Tarragona va presentar l’avantprojecte del Camí Blau, que ha de permetre un itinerari  per tot el curs del riu, des de l’Espluga de Francolí fins a Tarragona, un projecte amb un enorme potencial i que ens ha de servir per retrobar-nos-hi. Segurament les riuades de l’octubre passat han fet variar les prioritats, on primer de tot ha calgut refer la llera del riu i reconstruir els danys provocats a infraestructures i explotacions properes. També van patir danys importants les comunitats de regants, com la de la Sèquia de Puigdelfí, que abasteix d’aigua a prop de 100 hectàrees dels termes de Vallmoll, Els Garidells i Perafort. 

La intervenció decisiva de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), amb treballs de reconstrucció de l’escullera a la zona de captació, més amunt del pont de la Masó cap a Mas Fontana, i d’un tram de reg destruït al torrent de Vallmoll, permetrà garantir la continuïtat d’una comunitat que es remunta al 1800. 

Originàriament l’aigua del reg servia per al molí fariner de Puigdelfí i l’excedent es destinava a  regar els terrenys propers, coneguts com les hortes del molí, a canvi que els pagesos fessin el manteniment del canal. Sortosament l’aigua tornarà a córrer pes seus 8 quilòmetres de reg a finals de juny. 
 


Ramon Puig és economista i periodista. Nascut a Guissona, porta més de mitja vida al Camp de Tarragona, des d’on es desplaça cada dia a treballar a Barcelona, on és director comercial d’una companyia asseguradora d’àmbit català. Va començar la seva trajectòria professional al món del periodisme al Diari de Tarragona. 

Temas

Comentarios

Lea También