Pot millorar el verd públic a Tarragona?

En el centre urbà caldria destinar uns centenars de metres quadrats per a zona verda

19 mayo 2017 23:07 | Actualizado a 22 mayo 2017 21:19
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

És injust no reconèixer que el verd públic a Tarragona va millorar amb l’arribada de Ballesteros. Els reticents recordarem també que l’herència deixada per Nadal era tan calamitosa que poc mèrit havia de tenir millorar un desastre com aquell. Però a banda d’aquesta petita progressió inicial, el govern actual no ha aportat, llevat de paraula, cap més avenç significatiu en aquest camp.

La qüestió més pertinent a fer-se, en vigília d’eleccions, és si els ciutadans ens hem de resignar amb l’actual mediocritat o bé hem de millorar-la sota uns paràmetres de qualitat més exigents, adequats a una capital que aspira a ser moderna i competitiva.

Per resumir la situació i indicar breument el camí on dirigir-nos, proposo una anàlisi senzilla de la qüestió, centrada en tres aspectes: Quantitat, qualitat i funció del verd urbà.

Quantitat

Tenim prou zones verdes a Tarragona? Sobre plànol cal admetre que la ciutat està ben dotada de nombroses zones verdes, de dimensions variables però distribució desigual. Ben cert, moltes d’aquestes zones verdes no llueixen particularment pas gaire, i ben cert també, en el centre urbà caldria maldar per a esgarrapar alguns centenars de metres quadrats per a destinar-los a zona verda (sí, hi ha espais disponibles!).

Per altra banda, els tarragonins tenim la sort de disposar, a més d’un entorn natural acceptablement ric en tot el sector Nord i Nord-est (dels voltants del Pont del Diable fins al Bosc de l Marquesa, passant pel Llorito, etc.), un entorn que, per bé que majoritàriament en mans particulars, constitueix un patrimoni potent i ignorat no només pel gruix de la població, sinó també per les autoritats locals. És segura aquesta zona boscosa? Clarament, no. Per motius climàtics i una acció humana agressiva, cada estiu almenys la posem en risc extrem.

Existeix un pla d’actuació contra incendis específic dels boscos (en minúscula) de Tarragona? Hi ha accessos per als vehicles antiincendis? Es contempla una acció mancomunada amb els municipis veïns de cara la conservació, potenciació i aprofitament humà d’aquest extraordinari bé natural? Doncs ja té deures a fer el nou consistori.

Qualitat

Aquest és el camp on cal dirigir els esforços principals. Molts «parcs» són bàsicament extensions importants d’esplanades desertes, polsoses i sovint brutes. Els exemples abunden, del «parc» al sud del passeig de Pi i Margall als gronxadors d’entre fortins al passeig de Rafael de Casanova. Fins i tot el mateix «Parc de la Ciutat» presenta una ampla esplanada que s’ocupa quatre dies en diversos actes i queda la resta de l’any lliurada al no-res, o pitjor, a la pols i les caques.

L’exigència d’un manteniment més acurat resulta pregona, però també la necessitat de revisar des d’una visió més compromesa amb la qualitat, en el seu conjunt i permanentment, la situació del verd públic. No és admissible que no es plantin més arbres en molts indrets apropiats, ara deserts, ni que no es reposin els que moren (els pins, una espècie en perill? Sí!, almenys sota el Balcó ell Zig-zag, l’Oliva...).

No es comprèn que la font de la Glorieta de l’Alguer estigui eixuta des de fa una dècada(o més), ni que el Parc de la Ciutat no disposi (almenys) d’un bon estany amb peixos, plantes aquàtiques i tota la parafernàlia adient que la jardineria, des de sempre, assigna a aquests elements.

No s’ha de permetre que molts arbres mostrin, alguns estius, manifestos símptomes d’estrès hídric ( lletjor, debilitat, malaltia i mort). No s’ha de permetre la poda espúria, per a acontentar algun veí queixós (i egoista) o al servei d’objectius poc confessables (simular una atenció inexistent). Una pregunta finalment: El rec, element essencial de la jardineria mediterrània, perquè és un tabú pel regidor a càrrec de la cosa?

Funció

Què esperem del verd urbà? Una zona destinada al lleure, a l’esport, al passeig higiènic? Un punt de contacte amb la natura? Un indret on practicar esport? Realment, a Tarragona, en la bona estació (tres quarts d’any), la platja acompleix en bona mesura aquesta funció.

Això es deu, en part, precisament al manteniment defectuós i a l’estat lamentable dels nostres «parcs». Diversificar no anirà mai malament. Una agradable estona sota l’ombra d’uns bons arbres seria una alternativa atractiva a les platges superpoblades algun diumenge d’agost. Però no es pot fer a Tarragona gràcies a la reiterada incapacitat de l’Ajuntament per adonar-se’n.

Tampoc no és acceptable que els punts d’abocament il·legal abundin a tota la perifèria de la ciutat, fins i tot en indrets de valor natural innegable o dins els propis «parcs». Podem plànyer que alguns ciutadans siguin tan porcs com per cometre aquests actes, però també del foment indirecte dels mateixos per part d’una autoritat que ni els persegueix ni en repara diligentment els efectes.

La vegetació aporta, a canvi d’alguna incomoditat menor, uns beneficis innegables. No és el menor de cara un futur proper més càlid, el control que exerceix sobre les temperatures, especialment suavitzant els extrems tòrrids de canícula, preocupants en zones densament urbanitzades. Els arbres triguen a créixer, ens en plantarà el nou Ajuntament?

Comentarios
Multimedia Diari