Potser que comencem a fer cas dels senyals

Els símptomes de gentrificació a la Part Alta fan palesa la necessitat que Tarragona sigui conscient que està canviant i que la transformació pot portar-nos cap a una ciutat diferent de la que volem.

20 julio 2019 15:52 | Actualizado a 20 julio 2019 15:56
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Tarragona porta més de 2.000 anys reinventant-se, de vegades gairebé des de les cendres, com ens recorden els despullats d’un monument que temo que cada cop entén menys gent. Probablement la ciutat està simplement en una altra volta d’aquesta transformació que no s’atura i que des del dia a dia de vegades no s’acaba de veure. Però de vegades hi ha senyals, flaixos o simplement articles ben escrits i que hi fan veure una mica clar. Ens transformem.

Fa un parell de setmanes la Núria Riu publicava una història en aquestes pàgines sobre els pisos turístics i la Part Alta. La periodista va recollir versions dels afectats, no sempre coincidents, i molta informació sobre com la pressió del turisme està canviant la fesomia de la Part Alta, la meva estimada Part Alta, on vaig créixer quan encara hi havia portals amb llums vermells a l’entrada i a on molts dels meus amics de parts més baixes es resistien a venir. 

I la periodista la clava en fer les preguntes adequades: «Cap a on va la Part Alta? S’hi estan reproduint els problemes de Ciutat Vella (Barcelona)?». 

És evident que quan parlem de pressió turística i gentrificació, els barris antics de Barcelona figuren a tots els manuals i ens han de servir d’avís del que passa quan determinades l’urbanisme se sotmet essencialment als dictats implacables del mercat i el rendiment econòmic.

La Part Alta té el 20% dels pisos turístics de la ciutat amb només el 3% de la població

Algunes dades: La Part Alta té el 20% dels pisos turístics de la ciutat amb només el 3% de la població (Llevant, per exemple, té el 25% de pisos turístics però amb tres vegades més població); segons diu un agent immobiliari a l’article, els preus de lloguer a la Part Alta han crescut sobre un 25%; en la darrera dècada, la població censada a la Part Alta no ha crescut (i la població total de Tarragona ha caigut); amb el càlcul habitual de 5 places per pis turístic, hi ha unes 20 places per turistes per cada 100 habitants censats de la Part Alta. Transformacions.

Els canvis del Raval de Barcelona han estat traumàtics per a molts, i com bé sabem els que hi hem viscut en algun moment els últims 20 anys, els aborígens han estat expulsats del centre històric per una metamorfosi que no era tan difícil d’imaginar quan van aparèixer els primers senyals ja fa 20 anys. Recordo un article de fa uns anys a El Periódico que explicava que els barcelonins intenten evitar caminar per La Rambla sempre que poden. Ja us dic que és ben bé així. No estem allà, no hi arribarem. Oi que no?

Senyals i emergències

No es tracta de ser alarmista, d’oposar-se perquè sí a un sector que pot crear llocs de feina i riquesa per la ciutat (o només per alguns, segons com es reguli). No és qüestió de resistir-se als canvis, però sí de ser-ne conscients, i, fins a un cert punt, de plantejar-nos què vol ser Tarragona.

No estem encara en escenaris desastrosos. Però cal estar atents als senyals

Igual no cal ser gaire catastrofista per imaginar un futur pròxim en què els tarragonins de menys de 45 viuen als barris de llevant i ponent i el centre queda pels avis i els turistes. I la Part Alta és una espècie de Born/Raval (amb molt més valor com a patrimoni, que ja els agradaria als de Can Fanga tenir les nostres pedres).

L’alcalde Ricomà parlava fa uns mesos d’emergència en parlar de la situació urbana i del nombre de pisos buits i ruïnosos a la ciutat (sembla realment difícil saber quants n’hi ha realment, potser és que no interessa comptar bé?). Això era abans de les eleccions i ja se sap que les visions canvien quan cal portar el volant. Recordo una alcaldessa dient-ho. Sí, la de Barcelona.

No estem encara en escenaris desastrosos i tant de bo ni ens hi arribem a apropar. Però cal estar atents als senyals. «Si poguéssim, marxaríem tots», diu a l’article de la Núria Riu el representant d’una plataforma veïnal creada fa 3 anys a la Part Alta. No sé si és un gra massa, però definitivament a mi em sona a senyal.

Periodista. Periodista tarragoní especialitzat en informació internacional. Durant quinze anys va cobrir informació de l’Orient Mitjà i el sud d’Àsia per a diversos mitjans catalans i estatals. També ha estat responsable de comunicació de Metges sense Fronteres a l’’Afganistan.

Comentarios
Multimedia Diari