Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Premsa als Estats Units. Dos anys de resistència a Trump

Defensa de la veritat. Una part important de la societat ha pres consciència que una premsa lliure i independent, que exerceixi la crítica i la vigilància al poder, és imprescindible per conèixer la realitat 

Josep Carles Rius

Whatsapp

La societat americana ha resistit als primers dos anys de presidència de Donald Trump. Les eleccions legislatives han demostrat que els Estats Units segueixen fracturats en dos. Però també la fortalesa dels qui s’oposen a la regressió que representa Trump. La mobilització de les dones ha estat una de les claus. Una altra ha estat el paper de la premsa, com una peça cabdal de la democràcia. Penso que analitzar l’experiència que ha viscut el periodisme als Estats Units ens pot ser profitosa també aquí.

La victòria de Trump, el novembre del 2016, va provocar un estat de xoc en l’ecosistema mediàtic dels Estats Units. Però la premsa va aconseguir superar el desconcert inicial i protagonitzar una reacció que marca un abans i un després en el debat sobre el paper de la premsa en la societat.

El debat intel·lectual sobre periodisme i ètica és permanent. Però va Ser especialment intens després d’un resultat electoral que interpel·lava directament al periodisme. Primer, pel fet de no haver detectat la veritable profunditat del fenomen Trump. I, després, per la revaloració del seu paper com a frontera cívica en defensa de la democràcia.

Recordin que en l’intermedi de la cerimònia dels Oscars, The New York Times va emetre un anunci en el qual deia: «La veritat és difícil... Difícil de trobar... Difícil de saber... I més important ara que mai». L’anunci posava el focus en ‘la veritat’, que s’ha convertit en l’epicentre de la batalla del periodisme. The Washington Post també està en la mateixa batalla, i des de la victòria de Trump, sota de la capçalera pot llegir-se: «La democràcia mor en la foscor».

El combat per la veritat va començar el mateix dia de la presa de possessió de Donald Trump com a president dels Estats Units. L’equip de Trump va proclamar que la cerimònia pública a Washington havia estat més concorreguda i més vista que la de Barack Obama. Però no va ser així. Preguntat per aquesta falsedat, el cap de premsa de Trump, Sean Spicer, va defensar els «fets alternatius». És a dir, la possibilitat de crear una realitat paral·lela basada en falsedats.

La pràctica totalitat dels grans diaris nord-americans (52 de 53) van recomanar als seus lectors que no votessin a Trump. També ho van fer les principals cadenes de televisió que l’havien convertit un personatge espectacle que els donava audiència. «Pot ser que Trump no sigui bo per a Amèrica, però és inevitablement bo per a la televisió». La cita és de Leslie Moonves, president de la CBS.

El primer acte de Trump com a president dels Estats Units va ser visitar la CIA, l’agència d’intel·ligència. I davant els responsables del servei d’espionatge va explicar que estava «embarcat en una guerra amb els mitjans de comunicació perquè els periodistes estan entre els éssers humans més deshonestos de la Terra». Així va començar la relació amb la premsa i així segueix dos anys després. Barack Obama s’havia acomiadat amb una defensa encesa de la llibertat de premsa i del dret dels periodistes a demanar comptes al poder.

Trump alimenta el que el diccionari d’Oxford anomena «postveritat»; és a dir, l’acceptació de la mentida per part de persones que posen els seus interessos i prejudicis per damunt de la veritat. Això vol dir que «les crides a l’emoció i de la creença personal influeixen més en la gent que els fets objectius». Una manera de construir mentides per a persones que estan disposades a creure-les perquè encaixen amb els seus prejudicis. Les mentides han existit sempre però ara es multipliquen a causa de les xarxes socials.

Però també ha estat exponencial durant aquests dos anys la reacció ciutadana en contra de la ‘postveritat’. En l’últim trimestre del 2016, l’edició digital de The New York Times va guanyar 276.000 subscriptors i l’edició en paper, 25.000. Ara acaba de superar els quatre milions de subscriptors digitals. El primer trimestre de l’era Trump va ser també el millor per CNN dels últims tretze anys, amb un 50% més d’audiència. Amb un efecte significatiu sobre l’audiència entre els joves, que fins ara prescindien de les notícies a la televisió.

Una part significativa de la ciutadania dels Estats Units ha començat a prendre el seu suport als mitjans com una mena de militància. Davant els atacs de Trump, milions de persones han pres consciència que una premsa lliure i independent, que exerceixi la crítica i la vigilància al poder, és imprescindible. Una premsa que expliqui el perquè del que passa. Que lluiti per la veritat quan, sovint, la mentida viatge per les xarxes. Aquesta ha estat la fortalesa de la societat dels Estats Units. I hauria de ser també la nostra.

Josep Carles Rius és professor I autor del llibre ‘Periodismo en reconstrucción’ i va ser degà del Col·legi de Periodistes. Ha estat vinculat a Mestral, El Pati, El Periódico, TVE, La Vanguardia, Público i Eldiario.es

Temas

Comentarios

Lea También