President Aragonès: Quatre reptes i una gran oportunitat

Nous temps. La sortida del túnel de la pandèmia, els indults, el diàleg, l’arribada dels fons europeus... són unes bones bases per reconciliar la societat catalana, reconstruir el país i aïllar els fanàtics

31 mayo 2021 05:40 | Actualizado a 31 mayo 2021 05:44
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

A vegades, sembla que els fets es confabulen per crear una oportunitat que no estava en l’horitzó. El nou president de la Generalitat afronta un moment de gran responsabilitat, perquè té a les seves mans que aquesta confluència de realitats es materialitzi en un nou temps, o, al contrari, es malbarati una vegada més. Al meu entendre, dependrà de com el president Pere Aragonès afronti aquests quatre reptes:

Recuperar l’autoritat moral de la Generalitat. La institució per fi té un president que va anar a les eleccions com a candidat a president, a diferència de Carles Puigdemont i Quim Torra. La institució ha estat desacreditada pels seus màxims representants, que l’han vist com un obstacle per la independència. Aragonès té la difícil tasca de recuperar el lligam emocional entre la ciutadania i la Generalitat, sense renunciar a la legítima aspiració d’una sobirania plena.

En altres paraules, és l’independentisme pragmàtic que, després d’anys de paraules buides, posa l’accent en el benestar: En mig d’una duríssima crisi, la població necessita saber que, per damunt de «l’embat a l’Estat» (l’última consigna del Procés), el president de la Generalitat pensa en els hospitals, els CAP, la salut mental, les escoles, els drets laborals, l’habitatge, la lluita contra la pobresa... Els seus primers passos van en aquesta direcció, el que és un motiu d’esperança.

Indults i diàleg amb Espanya. Un sector de l’independentisme més reaccionari, a l’hora de construir el seu relat, sempre ha intentat parlar d’Espanya com un tot, repressiu i ‘enemic’ de qualsevol aspiració catalana. Doncs bé, ara hi ha una Espanya que defensa els indults als líders independentistes i un altre, la de sempre, que recollirà firmes en contra. La dreta ja ho va fer amb l’Estatut, i encara en paguem les conseqüències. També aquí hi ha veus, com les de l’ANC, que recelen dels indults, perquè és una mesura de reconciliació.

El president de la Generalitat, i ERC, hauran de gestionar les aliances amb els partits que es ‘mullen’ a favor dels indults, fer front a una reacció descarnada per part de la dreta i contrarestar els discursos hiperventilats a Catalunya. Tot un repte que, en bona part, es decidirà en la taula de diàleg entre la Generalitat i el Govern de l’Estat. Aragonès haurà de convertir en victòries els indults i el diàleg, quan una part important de l’independentisme farà tot el possible per presentar-los com a derrotes.

Reconciliar a la societat catalana. La meitat de la ciutadania s’ha sentit menystinguda pels últims governs de la Generalitat. Els discursos i les polítiques han connectat només amb una part del país. Aquí cada gest serà decisiu. Per exemple, l’abraçada de Jordi Cuixart, president d’Òmnium empresonat, amb el ministre Miquel Iceta, en l’acte de possessió d’Aragonès, té un significat humà i polític extraordinari. És un gest de reconciliació que, immediatament, va despertar la reacció dels que només aposten per l’odi.

També seran clau les decisions, com democratitzar d’una vegada TV3, no només els seus òrgans de govern, sinó la seva programació, avui excloent per una majoria de catalans. Per aconseguir la reconciliació compta amb una oposició, el PSC de Salvador Illa, que ha manifestat una actitud constructiva. Res a veure amb la practicada per Ciutadans. Una altra qüestió és saber com serà el ‘foc amic’, l’actitud de Junts dins del Govern, i de la CUP als carrers.

La reconstrucció del país. Aragonès arriba a la presidència de la Generalitat amb una economia malmesa i amb una societat esgotada per la pandèmia. El repte de la reconstrucció és immens, però ja s’intueix el final del túnel gràcies a la vacunació i la propera arribada dels fons europeus. Catalunya rebrà 30.000 milions i de com els inverteixi dependrà el seu futur. Aragonès disposarà d’uns recursos que seran decisius per dibuixar un nou país (innovació, polítiques digitals, investigació i medi ambient). El repte aquí està en l’encert a l’hora de triar les inversions que permetin modernitzar el país, amb una indústria avançada, amb una economia sostenible, amb un sector serveis que generi treball d’alt valor afegit i no precarietat.

I l’oportunitat. La suma dels quatre reptes i de la capacitat d’afrontar-los és el que construeix l’oportunitat d’iniciar un temps nou a Catalunya. Pere Aragonès té la immensa responsabilitat d’aprofitar la suma virtuosa de circumstàncies positives que acompanyen la tornada d’Esquerra Republicana de Catalunya a la presidència de la Generalitat. La sortida del túnel de la pandèmia, els indults, la predisposició al diàleg, l’arribada dels fons europeus... són unes bones bases per reconciliar la societat catalana, reconstruir el país i aïllar els fanàtics. No serà gens fàcil. Però l’oportunitat està aquí. I la responsabilitat, també.

Periodista. Josep Carles Rius Baró, nascut a Valls, és president de la Fundació Periodisme Plural. Va ser degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya. És doctor en Comunicació i autor del llibre ‘Periodismo en reconstrucción’ (UB, 2016). Professor de periodisme durant 25 anys a la UAB, ha estat sotsdirector de ‘La Vanguardia’ i també ha treballat a ‘El Periódico’, TVE o ‘Público’, entre altres mitjans.

Comentarios
Multimedia Diari