Más de Opinión

Primera entrevista després de l’absolució. Major Trapero: «A mi els risitas no em van»

Trapero parla: TV3 entrevista el major dels Mossos d’Esquadra 
en ‘prime time’. El programa va tenir un 20,5% de ‘share’, una 
audiència de 460.000 espectadors de mitjana

Fàtima Llambrich

Whatsapp
Primera entrevista després de l’absolució. Major Trapero: «A mi els risitas no em van»

Primera entrevista després de l’absolució. Major Trapero: «A mi els risitas no em van»

Feia molt temps que anàvem darrere d’esta entrevista. Aprofitàvem qualsevol ocasió per insistir-hi. I sabíem que fins que no hi hagués una sentència ferma, no hi havia cap possibilitat. Amb el Guillem Prieto vam seguir tot el judici a l’Audiència Nacional i pensàvem que segurament calia un altre requisit -a més que fos ferma-, que fos absolutòria. El 28 d’octubre de 2017, el BOE publica de matinada que cessa a Trapero «en la plaza de la categoría de Mayor ... para la que fue nombrado ... el 18 de abril». Quin embolic això dels càrrecs i els galons! L’abril d’aquell any havia assolit els galons de major, que estan per sobre dels de comissari però ja feia anys que era el cap dels Mossos d’Esquadra. El govern espanyol pretenia fer-lo fora com a màxim comandament dels Mossos però al butlletí oficial es van expressar com van poder. Hi havia qui tenia la idea de posar al capdavant dels Mossos a un comandament de la Guàrdia Civil però va prevaldre l’opció més assenyada i menys visceral i van substituir Trapero pel comissari Ferran López, que també formava part de la cúpula de la Policia de Catalunya. Quan això passa, la maquinària judicial ja havia enjagat i Trapero estava sent investigat a l’Audiència Nacional. Des de llavors, va desaparèixer de l’escena pública, només visible quan anava a declarar. No va ser fins al judici del Procés, al Tribunal Suprem, que se’l va sentir de nou. Va ser allí quan va explicar que tenien un pla per si els haguessin ordenat la detenció del president Puigdemont i dels consellers de la Generalitat. La reververància d’aquelles paraules encara retrona avui en alguns caps i és un argument més pels que ja no volien al capdavant dels Mossos una persona que no titubeja davant de polítics, jutges o fiscals. A l’Audiència Nacional Trapero va repetir el pla de detenció, el que molts necessitaven pensar que era una estratègia de defensa. A l’entrevista de TV3, el major es reafirma i afegeix que no hi ha res d’allò que va declarar en seu judicial que fos una exageració. I aprofita per verbalitzar que la història no podrà contradir el que van declarar el més d’un centenar de mossos, tant de l’escala bàsica com comandaments. Xim pum.

Als judicis no s’explica tot, ni tampoc es pregunta. Les parts van a assegurar el discurs que els hi juga a favor i no solen arriscar, no fos cas que els sortís el tret per la culata; com els va passar als fiscals Carballo i Rubira amb la declaració de l’exdirector general de la Policia, Albert Batlle.

Mort i vida

Davant de la mort, vida; confessa Trapero en un moment de l’entrevista en què entra a un nivell d’intimitat impensable. La mort era el procés judicial, en què se l’estava acusant de no haver actuat com se li requereix a un policia. L’altra cara de la moneda és la filla que van decidir tenir amb la parella i potser també la que -en part- explica que hagi fet canvis en la manera com encarar la vida: «anteriorment era tot feina, feina, feina, hores, hores, hores». És al final de l’entrevista on apareix el Trapero menys contingut, a la pregunta «no serà tant sec?». Respon amb un «em temo que és marca de la casa» però de seguida es refà i afegeix: «a mi els risitas tampoc em van. I moltes vegades en aquests llocs de responsabilitat sobren risitas i el que cal és gent ferma i coherent». I exposa aquí una manera d’entendre els lideratges, que serveix molt més enllà de l’esfera policial. Durant l’entrevista també va sortir aquella manera de fer que ja era coneguda de que els de més càrrec i galons han d’assumir les responsabilitats, que no val tirar la pedra i amagar la mà, fer-se propis els encerts però quan van maldades, com qui no vol la cosa donar a entendre que l’error ha estat del de sota.

En les preguntes sobre temes d’actualitat, sobre el cos de Mos-sos, el major té interioritzat el discurs. Són respostes que tenen un caire més automàtic i es perd la conversa que no es reprén fins quan se li pregunta per la relació amb el ministre Grande-Marlaska. Hi ha bona entesa perquè es coneixen de quan Trapero estava a investigació criminal -més de vint anys fent interrogatoris, deixa anar en un moment del programa- i Marlaska exercia de jutge.

Bona audiència

Un cop emès el programa, que van veure una de cada cinc persones que estaven connectades a la tele a Catalunya en aquell moment (20,5% de share), hi ha qui ha insinuat o preguntat si l’entrevista estava pactada, si Trapero coneixia les preguntes abans que se li fessin. És com preguntar-li a un policia si ha trucat als Jodorovich abans de rebentar-los la porta per fer els escorcolls.

Temas

Comentarios

Lea También